La joieria és una de les tantes maneres de fer de la creativitat, artesania; de l'emoció, una peça única i tangible. Ho sap bé Lidia Bosch, qui crea, amb les mans, un univers de bellesa simple, atemporal i connectat amb la natura.
«Quan era petita m'agradava fer coses amb les mans i la meva germana i jo jugàvem a disfressar-nos amb les joies de la meva mare. A més, em divertia fer els meus propis regals per a les meves amigues. Crec que tot va començar així», explica asseguda al més alt que ha organitzat a casa seva, un espai càlid i acollidor, banyat de llum natural i ple de plantes i flors.
Tot i que aquesta passió l'ha acompanyat al llarg de tota la seva vida, la Lídia va estudiar una carrera, un màster i va treballar durant dos anys en un món laboral aliè a la joieria fins que l'estiu de ja fa sis anys, quan va acabar el seu contracte, va decidir fer un curs a l'escola palmesana S’Estellera. En arribar la tardor, havia de trobar una altra feina, però va decidir no buscar-la.
«Volia més creativitat en el meu dia a dia, que no fos només un hobby», explica, així que es va formar a s'Estellera i després va treballar dos anys i mig amb el joier Pep Joan, on va poder perfeccionar la seva tècnica. Quan va arribar la primera oportunitat de participar en un mercat, hi va trobar «l'excusa perfecta per fer el pas».
«Volia més creativitat en el meu dia a dia, que no fos només un hobby».
Així va néixer, el 2018, Saona Joys, un projecte personal i sostenible que abraça la senzillesa i les formes orgàniques, i converteix la natura, la cultura mediterrània i les emocions en peces úniques a través de les tècniques clàssiques de la joieria.
L'entorn és primordial en el procés creatiu de Lídia, que va trobar a la naturalesa el nom perfecte per a la signatura. «M'agrada buscar l'origen de les paraules i vaig trobar la nàufraga baleàrica» -una mena de planta que només es troba a Còrsega ia la Serra de Tramuntana-, «però ja estava registrada com a marca, així que vaig anar jugant i va néixer Saona. Després de tant buscar, vaig decidir que volia que sonés bé».
En realitat, encara que fortuït, el nom no és debades. Amb referències clares al mar -S'Ona significa L'Ona, en català-, el seu simbolisme acompanya la forma de treballar de Lídia: amb producció pròpia, a petita escala i generant el mínim impacte, una visió que es trasllada al seu packaging, de cartró reciclat i sense tints tòxics. «És el meu model de negoci: una joieria que respecta el medi ambient».
«Quan vaig al camp o al mar, sempre em fixo en els elements que trobo i penso com els puc utilitzar: branques, fulles, fustes… A partir d'aquí, surten les meves col·leccions».
Lluny dels temps que dicten les modes i les temporades, la joieria de Lídia professa la lentitud i cadascuna de les seves col·leccions beu del ritme de la natura, d'on treu inspiració a dojo. «Quan vaig al camp o al mar, sempre em fixo en els elements que trobo i penso com els puc utilitzar: branques, fulles, fustes… A partir d?aquí, surten les meves col·leccions». Algunes, com Olea, es mantenen perquè entusiasmen el públic. D'altres només l'acompanyen durant un temps, però el estoc és mínim per «no produir de més i crear excedents».
A més de crear a partir de matèries orgàniques, també ho fa amb ceres. N'han nascut les dues últimes propostes: Jana, amb formes irregulars, i Gorg, amb geometries ondulades «que em recordaven el mar». Part d'on parteixi, el seu material és la plata -encara que en el futur li agradaria, reconeix, explorar amb l'or- i en les seves creacions, exalçar la bellesa del que és simple acaba sent un denominador comú.
El paisatge botànic de Mallorca, el suau balanceig del jonc bressolat pel vent, la delicadesa que troba qui sap observar els detalls i els fruits que ens regala la terra inspiren Olea, Jonc, Soft i Terra -capturades per l'òptica d'Espe Perelló-, que ara també conviuen amb les bosses de cotó orgànic que dissenya la seva mare. «Va créixer en una merceria, amb la seva àvia i la seva tia, i sempre està teixint, així que vam decidir incorporar-les a la pàgina web».
Lídia fa uns anys que compagina la seva passió per la joieria amb una altra feina. A dia d'avui, distribueix les seves peces en punts de venda com Suite 13, a Palma; PIT, a Pollença i Alegria, a Deià -totes alineades pels mateixos valors-. A la clientela hi veu un perfil heterogeni però que, sens dubte, «valora el que s'ha fet a mà, s'interessa per l'artesania i li crida l'atenció la matèria orgànica. Algú que busca la senzillesa».
Orgullosa de seguir donant curs a la seva creativitat després de sis anys de alts i baixos en un món, el de la artesania, que no es presenta fàcil i estable, ara la Lídia somia tenir un taller a peu de carrer per poder estar més en contacte amb la gent. Mentrestant, gaudeix creant des de la seva pròpia visió, estètica i conceptual, joieria per als que observen, aprecien i gaudeixen de la bellesa de les coses simples que ens envolten.
