Moraduix va néixer a Mallorca durant el confinament. Com ens explica Angie Vallori, «em vaig quedar sense pis a Palma, on vivia, i vaig tornar a Selva, el meu poble. La idea era tornar a la ciutat, ja que hi tenia un petit taller compartit, però amb els repetits confinaments i les restriccions era molt difícil». Va ser llavors, en aquesta situació d'incertesa, quan Angie i Carlos van començar a deixar anar la seva imaginació. Van dissenyar, van dibuixar, van jugar. Van explorar possibilitats i, a poc a poc, el projecte va anar agafant forma. Després, van iniciar un procés de cerca per comprovar si el pla era viable i van llançar una petita col·lecció amb tres dissenys i una botiga en línia. Acabava de néixer Moraduix.
L'acollida va ser realment bona així que, amb la tornada a la normalitat, van anar als primers mercats. Allà es van trobar de cara amb la realitat: «de seguida ens vam adonar que els dissenys que oferíem eren molt similars als d'altres projectes. Aleshores vam decidir fer una volta al concepte que, en realitat, va ser una tornada a les arrels de Mallorca».
Van començar a contactar amb il·lustradors a qui van proposar temes relacionats amb l'art i la cultura de l'illa: contes populars, el mar, la gastronomia… han esdevingut font d'inspiració i senyal d'identitat de la marca. «Al cap ia la fi, les referències que ens inspiren són aquí, però els temes són universals», explica Angie.
«Tot el que fem s'assembla a nosaltres. Fem el que ens agrada i com ens agrada».
I és cert. Els seus estampats, en col·laboració amb il·lustradors majoritàriament mallorquins, són un homenatge a les arrels culturals de Mallorca: el trempó, el ferreret i fins i tot els porquets de la seva última col·lecció són autèntics, tan autèntics que aquests últims estan inspirats en Iggy i Pork, els porquets que la parella té a la casa on, de moment, s'han quedat a viure. «Tot el que fem s'assembla a nosaltres. Fem el que ens agrada i com ens agrada», apunta el Carlos. Per estar segurs que és així, abans d'estampar, les il·lustracions passen un filtre molt curiós: se'ls ensenyen a Llorenç Vicenç, nyegos, un amic educador ambiental que dóna la seva aprovació només si els dibuixos plasmen la realitat.
La seva darrera col·lecció càpsula reflecteix a la perfecció aquest desig d´unir creativitat, llibertat i cultura. Per crear-la, s'han inspirat a la rondaia d'Antoni M. Alcover, N’Espardenyeta, un clàssic de la literatura infantil de l'illa. D'ella han pres prestats elements que, després de revisar-los, han donat lloc a una col·lecció «per a nens que no volen salvar princeses i nenes que volen enfilar-se, saltar i riure a riallades».
El procés per crear una col·lecció com aquesta és llarg: triar teixits, crear els patrons, rebre les propostes dels il·lustradors, estampar i, finalment, produir les peces a mà fa mesos que treballa. De fet, treballen amb un any d'antelació, així que ara ja estan fil a l'agulla amb la temporada tardor hivern de l'any que ve.
Perquè tot rodi, Angie s'encarrega del concepte estètic i la direcció de vídeo i fotografia, Carlos de les xarxes socials i la logística (ara, a més de la botiga en línia, distribueixen a botigues de les Illes Balears, València i Barcelona). Junts, a quatre mans, viuen el procés creatiu, una cosa que porten a les venes: Angie, pedagoga de formació, porta anys al món de la moda amb altres projectes personals i Carlos és historiador de l'art. A més, des de fa un temps compten amb l'ajuda d'Aina Alzamora, que s'encarrega de cosir les peces.
Tot i això, durant aquests anys s'han trobat amb alguns obstacles amb què encara lidien diàriament. «A Mallorca amb prou feines queden tallers i hi ha molt poca mà d'obra, així que ens ajudem quan ho necessitem. A vegades Carlos cus etiquetes, jo tallo teles o comento amb Aina alguns patrons perquè em doni la seva opinió», explica Angie. Una altra sorpresa que s'han endut en contactar amb proveïdors i distribuïdors ha estat comprovar que «des de la península no es pensa a Mallorca des del punt de vista industrial, i això que durant dècades l’illa va ser un gran productor de calçat d’altíssima qualitat», expliquen al seu taller, paradoxalment situat en una antiga fàbrica de sabates i complements de Selva.
«Som sostenibles per convicció i per necessitat».
No obstant, malgrat les dificultats, a Moraduix tenen clar que hi ha algunes regles infrangibles: aquí tot es produeix a mà, pensat perquè duri, i les teles són de cotó orgànic certificat. La sostenibilitat també és un valor inherent al projecte, encara que no només per voluntat. Com ens expliquen, “som sostenibles per convicció i per necessitat. Quan tens recursos limitats, cada centímetre de roba compta i penses molt bé com dissenyar l'estampat per no desaprofitar teixit».
La travessia de Moraduix no ha estat un camí de roses, però els capitans d'aquest vaixell posen en valor tot allò positiu que els ha portat Moraduix: la possibilitat de fusionar art i disseny de moda, apropar el que és local als més petits i rebre el comentaris dels clients que reben les seves peces els dóna forces per continuar. Això, que no és poc, i aquesta curiositat innata dels empresaris: «si ens preguntes per què seguim… no ho sé, suposo que ens motiva veure com ha crescut el projecte en un any i volem veure com evoluciona en el futur. Sí, aquest és l'objectiu: continuar creixent de manera orgànica, natural, sense forçar res. Com fins ara».
