El cel està encapotat quan el cotxe enfila la carretera d'Inca amb destinació a Selva, la nostra parada següent. Tot i el vel que estén la boirina, per la finestra aconseguim observar una concatenació de pics que conformen, un darrere l'altre, la Serra de Tramuntana. Una cadena muntanyosa que el 2011 va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Aquesta distinció podria ser motiu d'orgull per als mallorquins. I si no és així, almenys podria resultar l'esperó per conèixer una serralada de la qual poc saben molts autòctons. Els nostres pensaments flueixen en aquesta direcció, portats pel vent, fins que gairebé sense adonar-nos-en acabem davant d'un reixat. Contra l'enreixat salta Timba, una barreja de mastí del Pirineu amb pastor suís que ens segueix a través d'un caminet fins a la casa de Mar y Ferran, los integrantes de Molta Muntanya. Sense conèixer-nos de res, es fonen amb nosaltres en una abraçada que ofereix calidesa, aquella que ofereixen els qui saben enfrontar-se al fred de la muntanya. La marca de roba que van llançar fa un parell d'anys ha pujat fins al cim de moltes converses.
«Va ser al·lucinant i vam seguir flipant. Aquesta sensació encara ens dura». Així reacciona Mar quan intenta descriure com van ser els inicis del seu projecte, una iniciativa que té la mirada posada a les altures, en aquesta carena que a Mallorca travessa els núvols. Aquesta parella d'aventurers es deu a la muntanya, ella els va unir en un vincle rocós pel qual discorren torrents i que fa olor de pi. «La muntanya ho és tot per a nosaltres. És la part més salvatge de la nostra vida perquè connecta amb el nostre costat més pur. Sempre tenim ganes d'estar a la natura envoltats d'animals». Ferran és muntanyenc i se'l nota emocionat quan descriu l'accident geogràfic que li va lligar a Mar. Algú amb un nom que, si parem atenció al seu significat, hauria d'esquitxar les muntanyes amb la seva escuma en entrar-hi en contacte. Però en aquest cas, Mar les escala i després les dibuixa. «Jo sóc violinista i mestra de primària, però porto tota la vida pintant. Vinc d?una família d?artistes i amb ells sempre he sortit d?excursió per aquestes rutes». No és estrany que Molta Muntanya veiés la llum amb un català com Ferran, que estava descobrint la Tramuntana, i de Mar, que la coneixia des de petita. «La meva afició sempre ha estat dibuixar-la».
«Molta Muntanya es va posar en marxa el dia que Mar em va demanar que li construís la màquina».
Aquesta pulsió que va sentir Mar de plasmar els relleus de Mallorca podria suposar, si no ens equivoquem, la primera pedra del projecte. De manera inconscient, ja s'estava covant Molta Muntanya. Quan va conèixer Ferran, havia deixat enrere la pintura a l'oli per aprofundir en il·lustracions més lineals. «Llavors vaig pensar: m?encantaria portar això en una samarreta. Jo quan vaig al Decathlon només veig peces amb dibuixos de l'Everest, del K2 o del Mont Blanc, i mai sé si les pujaré. El que jo volia era una samarreta del Puig Major, que sí que ho conec bé». Aquest desig els va empènyer a experimentar amb la tècnica d'impressió transfer, una temptativa amb pocs afavoridors resultats; la via que van obrir no els va deixar arribar gaire alt i van decidir avortar missió. Ja al campament base, es van posar a planejar una nova ascensió i van donar amb la tècnica de serigrafia. Aleshores Ferran, que és molt destre pel que fa a manualitats, va fabricar l'artefacte que els va permetre estampar la seva primera peça. «És que per a mi Molta Muntanya es va posar en marxa el dia que la Mar em va demanar que li construís la màquina. Jo estava sense feina perquè tot això va passar just després del confinament». Un altre cop la pandèmia, una altra vegada el confinament com a catalitzador de nous projectes.
Mar i Ferran tenen necessitat de muntanya, però tots dos la senten de maneres dispars: mentre ella la recorr per observar la poesia que pobla els seus vessants, ell l'escala per posar a prova el seu físic i buidar-se del tot. Dues visions diferents que es van alinear amb els astres perquè aflorés aquesta marca. Abans que es mudessin junts a aquesta casa al mig del camp, on es pot veure el perfil de la Tramuntana siluetejada al cel, Ferran vivia amb un grup d'escaladors al si de Selva. Quan els seus companys van veure el dibuix del Puig Major a la samarreta de Mar, les comandes van caure com una gran nevada. «Quan arribaven als sectors d'escalada amb aquesta samarreta, tothom la volia. Molta Muntanya s'ha anat contagiant fins a convertir-se en el que és avui», diu Mar amb il·lusió i rastres de sorpresa encara a la cara. El petit capital que van guanyar amb aquestes primeres vendes coneguts i amics va suposar la seva primera inversió en el projecte: van comprar més samarretes i van adquirir un trepant perquè Ferran pogués construir una altra màquina. La primera aposta per un projecte que, a poc a poc, s'estava concretant a l'horitzó com ho fa la serra quan s'aclareix la boira matinal.
«No pot ser que sapiguem identificar els logos de les grans marques i que no coneguem els noms les nostres muntanyes».
Actualment, el catàleg de Molta Muntanya és tan llarg com la serralada de l'Himàlaia: samarretes, dessuadores i bosses de tote confeccionades, tal com diu el seu eslògan, a mà i cor. Fet a mà i cor. El procés d'elaboració és plenament artesanal, requereix de temps i molta cura. Produeixen sota demanda, el seu material és el cotó orgànic i utilitzen tintes a l'aigua. Tot per rendir honors a la natura que tant estimen. El mapa topogràfic del Galatzó, el perfil del Massanella o el Tomir, el relleu dels catorze milers que hi ha a Mallorca… Uns dissenys estampats amb una estètica minimalista que, avui dia, també retrata l'orografia de Catalunya. Aquí és quan Ferran somriu. «Això va ser culpa meva perquè sempre la vaig prémer per a que pintés les de la meva terra. Aquí hi ha molta feina per fer i, a més, em venia de gust lluir una samarreta del Pedraforca». Abans d'emprendre un nou dibuix, la Mar necessita nodrir-se d'informació: contemplar la muntanya, escalar-la, estudiar-ne els mapes, llegir llibres i parlar amb gent. Que hagin decidit estampar els cims de Catalunya no és estrany; les coneixen a fons. Quan ella finalitza la tasca artística, comença la comesa de Ferran, que s'encarrega de la serigrafia. Així es reparteixen la feina.
El producte de Molta Muntanya es pot adquirir a la seva pàgina web, però també es troben a les botigues físiques de Estiu Concept Store, Foracord, La Insular, Món d’Aventura el Tramuntana Tours, tots ells repartits per diferents ubicacions de Mallorca. Fa poc també van aterrar a Catalunya, concretament a Montanyà (Vic) i Mals esports (Granollers). A part de les peces, els seus dissenys també estan en un format làmina que, en cas d'emmarcar-se, saben vestir la paret més nua. És als mercats on Ferran i Mar reparen a l'impacte que la seva feina genera entre el públic. Assolir el cim d'una muntanya és una empresa dura, però és plena de vivències. Gairebé sense buscar-ho, els estampats dels seus teixits estableixen un vincle molt especial amb els que han corregut aquestes aventures. D'altra banda, també saben apropar les muntanyes als qui les miren amb indiferència. «No pot ser que sapiguem identificar els logos de les grans marques i que no coneguem els noms les nostres muntanyes», diu Mar. «Si poses nom a les coses, pots començar a estimar-les». Quan observem els dissenys de Molta Muntanya, entenem el que vol dir.
Mar i Ferran ens acomiaden agitant la mà des de la porta de casa seva. Timba persegueix el nostre cotxe una estona fins que es cansa i fa mitja volta. Quan emprenem el retorn a Palma ens sentim protegits per l'espectacle dentat de la Serra de Tramuntana.
