Si les abelles desapareguessin del planeta, als humans només ens quedarien quatre anys de vida. Alguns atribueixen aquesta frase de to apocalíptic al físic d'origen alemany Albert Einstein. Altres, no obstant, prefereixen arrabassar-li l'autoria per concedir-la als seus veritables amos: a la Unió d'Apicultors belga, que el 1994 van protestar perquè veien perillar la feina per culpa d'un descens en els preus de la mel importada. Aquesta versió de la història és una realitat que bé podrien defensar Pau i Biel, dos amics de la infància que no només comparteixen una germandat duradora i resistent. L'amor que professen a la natura no té límits; intentar descriure'l seria com posar portes al camp. Un camp que saben llegir, desxifrar. Ho han contemplat tota la vida i sobre els seus fonaments sempre van voler construir un projecte. Una iniciativa local basada en la producció de mel mallorquina. Tot un repte, tot un èxit.
Arribem a Alaró i busquem la seu de Mel Vici, el projecte que una parella d'intrèpids va posar en marxa el 2014. Al cor del poble, hi trobem una casa que llueix humil, adossada a altres d'aparença semblant. Pau ens obre la porta amablement i ens convida a entrar-hi. Ens acomodem al seu obrador, ple de pots de mel que pugen fins al sostre i bidons que es fan servir per al procés de maduració. «Nosaltres ens coneixem de tota la vida. Som d'Alaró i ens vam fer amics ja de petits. Vam estar una època treballant junts de jardiners. Ens encanta el camp i sempre vam voler muntar alguna cosa en comú». Aquesta cosa a què es refereix Pau, a la ment de tots dos, va cobrar diferents formes: tenir ovelles, criar bens, confeccionar formatge de cabra. No s'acabaven de decidir. Després d'haver-lo sospesat en llargues converses, va aparèixer en escena un amic del pare de Pau que tenia abelles. D'aquí va sorgir la idea. «Per què no instal·lem alguns ruscs i fem mel?». Aquesta va ser la pregunta que es van formular, una idea que no es van plantejar mai com un negoci. Ho van fer només per provar.
«Quan comences t'adones que a Mallorca no hi ha apicultors professionals».
La seva intenció mai no va ser convertir-se en apicultors. Tots dos van enfocar els seus estudis en disciplines que no tenen res a veure amb la seva professió actual: Pau està llicenciat en arquitectura i Biel té la diplomatura de turisme. Sembla que la naturalesa i les seves lleis van exercir un poder d'atracció molt superior al de les seves carreres. «Aquest amic del meu pare un dia ens va asseure a casa seva i ens va donar una pinzellada del que feien les abelles. Això ja va captar la nostra atenció». El de l'apicultura és un sector desconegut pel gran públic, un món complex regit pels capricis del clima i una jerarquia – la de les abelles – meticulosa i organitzada. A Biel i Pau els va picar la curiositat i es van matricular a un curs d'iniciació impartit per Gori Lladó i Juanma Vergara. Darrere d'aquestes classes, els seus coneixements es van ampliar de manera notable. Tenien un vast univers per explorar.
Una de les seves primeres preses de contacte amb les abelles la van viure gràcies a Protecció Civil. Es van apuntar a una llista per aconseguir eixams silvestres, i en un sol any van rebre una enorme quantitat. Aquest altíssim nombre d'eixams al costat dels ruscs que ells mateixos van disposar van ser el tret de sortida per créixer. El que no sabíem és que avui es poden autoproclamar com uns dels pocs a produir mel mallorquina. «Quan comences t'adones que a Mallorca no hi ha apicultors professionals. Vèiem que hi havia molta mel amb noms d'aquí, però els bots només indiquen que el país d'origen és Espanya. Això vol dir que compren la mel de fora. És una de les estafes més grans que hi ha». Ens fixem amb deteniment a l'etiqueta de Mel Vici. Hi apareix una abella sobrevolant el nom del projecte. Just darrere, una frase en majúscules recorre verticalment el paper. Prega el següent: recollida i envasada a Mallorca. Aquí rau el seu diferencial.
Si valorem la gegantina demanda de mel que hi ha a l'illa, la seva escassa producció local i els tristos enganys que inunden el sector – fraus que el consumidor final desconeix –, els nois de Mel Vici podrien alçar-se com els pioners de la mel autòctona balear. Més enllà d'alguns productors de tall més aficionat que compten amb uns quants ruscs. «Nosaltres hem aconseguit una producció constant perquè fem transhumància. Movem els ruscs a llocs amb diferent floració». I no només això. Biel i Pau van viatjar fins a Barcelona per rebre una formació de la mà Gilles Fert, un criador de reines avesat. Dels més respectats que hi ha a tot el món. Gràcies a la seva saviesa, van aprendre tècniques de reproducció i van poder fer una selecció genètica dels seus millors ruscs. A l'illa, també es poden considerar precursors en la venda de reines. Quan Mel Vici encara no existia, aconseguir abelles era un assumpte molt intricat.
«El més difícil és tenir nivells de població alts en el moment en què la floració està al punt òptim.»
Aquests dos amics de la infància defineixen els seus primers anys a l'apicultura com a molt intensos. Un treball on han prosperat gràcies a l'observació. Analitzar el comportament dels seus ruscs resulta crucial per a una tasca que fan sense guants. Les mans nues per tocar, per palpar aquests insectes dels quals depèn bona part de la nostra alimentació. Tant han fet temor en el seu que Mel Vici ofereix també serveis de pol·linització. «L'abella mel·lífera és una pol·linitzadora excel·lent. Recull pol·len i nèctar de les plantes. El que passa és que el pol·len que s'enganxa als cabells, sense voler, cau a l'òvul de les flors i els fecunda. Això el que provoca és un augment de la producció dels arbres». Per tant, els agricultors que compten amb extensions de cultiu contracten a en Pau i en Biel perquè els portin les seves abelles. Així incrementen el rendiment del producte.
D'altra banda, Mel Vici també facilita serveis de manteniment. Uns encàrrecs que consisteixen en la producció de mel pròpia per a hotels, finques o agroturismes. Aquesta diversificació de la feina els està convertint en experts. Abans no en podien viure. Però des de fa dos anys, el projecte els permet ser autosuficients. «El més difícil és tenir nivells de població alts en el moment en què la floració és al punt òptim. La mel ve a ser el menjar que les abelles tenen al seu rebost quan no troben cap altre aliment al camp. Hem d'aconseguir que produeixin molta mel perquè nosaltres ens puguem quedar amb el sobrant del rebost». Per això cal controlar l'època de pluges, les zones de floració, els mesos de l'any, l'edat de les reines o la població dels ruscs. Un treball contemplatiu i romàntic, a mercè de la natura, i que ja ha inspirat altres joves a elaborar la seva pròpia mel. També aquí. A Mallorca.
