Bàrbara Mesquida s'expressa amb un entusiasme contagiós. Va estudiar filologia catalana (un desig que anhelava des de joveneta i que, explica, la seva mare el va animar a complir) i després es va formar en enologia.sortir itrispol' (sostre i terra), recorda, 'però en tres mesos i mig ja estava instal·lada' a Porreres. Tot i que això semblava l'Oest.
Amb la força que transmeten aquells que saben que són on volen ser, Bàrbara xerra, distesa, propera i alegre, mentre ens ensenya el seu hort circular, que condensa la seva visió de la vida: una que passa per fomentar l'autoconsum i una mirada holística que beu de l’agricultura biodinàmica'. Entre l'hort i vint hectàrees de vinyes -ubicades entre Porreres i Felanitx-, Mesquida Mora ja és un projecte sòlid i obert a l'autorevisió permanent per no desviar-se del seu propòsit.
Els fets ho demostren. Entre 2010 i 2015 va decidir 'abandonar un sistema de fileres pensat per a la mecanització' i comprometre's amb el paisatge i l'agronomia amb el sistema de vinyes en tassó, que li permet crear una estructura més protegida que, a més, consumeix menys aigua.
«Els projectes han de beure del que és públic i privat. Vaig ser jo la que va tenir la idea i és una manera de fer comunitat, sense pretensions, i de donar vida a l'espai.».
De fet, en un moment en què l'escassetat de pluja ens preocupa a tots, Bàrbara reflexiona en veu alta: «No crec en la viticultura del reg. però molt bo!».
La seva manera d'entendre el camp i d'adaptar-s'hi és tan clara com la seva narrativa, i no és una altra que «deixar a la propera generació unes terres més sanes i saludables de les que em vaig trobar. Sense pesticides ni herbicides». Predica amb l’exemple y practica un treball preventiu enlloc de un curatiu, en la que la terra cuida de sí mateixa i la naturalesa dicta els temps, tot i que hagui renunciat a la certificació de agricultura biodinàmica «per dedicar els recursos a sembrar arbres en comptes d'omplir papers».
L'activitat prioritària de Mesquida Mora és la vinya, però es complementa amb visites guiades i activitats que el celler organitza al molí de Son Porquer, un espai de trobada obert a la cultura. A partir d’aquest estiu, a més, Bàrbara planetja instal·lar un food truck i obrir el celler. Crear un lloc on anar, catar uns vins, tastar uns formatges i disfrutar de la posta de sol. O com ho defineix ella, «una aproximació relaxada i senzilla» a la cultura del vi.
Decidida i una mica impacient -com li recorda la seva filla sovint-, el seu cap no para de generar idees, com la col·laboració amb l'Ajuntament de Porreres i APAEMA (Associació de Productors i Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca), que impulsa activitats per a nens i nenes, persones grans i persones en risc d'exclusió social. «Els projectes han de beure del que és públic i privat. Vaig ésser jo qui va tenir l’idea i és una manera de fer comunitat, sense pretensions, i de donar vida a l’espai».
«Com a projecte de vida, jo m'ho passo molt bé. Fer alguna cosa que t'agrada és un privilegi».
I aquí no s'acaben els projectes per a algú que pensa, algun dia, produir la seva pròpia melmelada o en fer oli. Un retorn a aquesta Arcàdia que per a Bárbara 'té sentit' tot i ser una idea «romàntica». Vingui el que vingui, la qüestió és gaudir-ho, i ella ho fa a consciència: «Com a projecte de vida, jo m'ho passo molt bé. Fer una cosa que t'agrada és un privilegi».
Després d'una llarga i interessantíssima conversa a les vinyes, ens endinsem al celler, aquest terra i aquest sostre que van acollir la Bàrbara ja fa dotze anys. Un espai que conserva la vaqueria i s'adapta al calendari lunar per marcar el ritme de la verema. Aquí comença el nostre tast, una aproximació als vins de Mesquida Mora de la mà de la productora. Un luxe.
Sincronia blanc representa les vinyes més joves del cèl·lules porrerenc en una barreja perfecta de chardonnay, premsal, giró y parellada, que impregnen el paladar de la frescor de la Mediterrània gràcies a un premsat suau que respecta les aromes del raïm i s'ha convertit en el més venut de la casa actualment. La seva etiqueta? Acaba de passar per un rebranding i una imatge tan mediterrània com la d'un vaixell navegant fa justícia.
Acrollam -Mallorca llegit al revés- sap a fruita fresca, potser una mica salina, amb un 50% de premsal i un altre 50% de va girar. Va ser tot un repte per al celler després del calorós estiu del 2022, ens explica la Bàrbara, que va i ve i ens ofereix un inestimable temps per gaudir de cada copa en calma.
Trispol i Sòtil homenatgen els inicis de Bàrbara, doncs, com ella mateixa ens explica, «quan vaig haver de reinventar-me, vaig tenir molt clar que la idea era fer dos vins molt diferents: la part de la terra i una de més subtil. Així són Trispol i Sòtil». El primer, l'etiqueta del qual és una picada d'ullet a les rajoles hidràuliques de la casa dels seus avis on va començar a caminar, és un vi amb molta estructura, gairebé terrós, que sap a fruita vermella. El segon, Sòtil, és molt més lleuger, delicat i floral.
Biodinàmics, gaudiments i amb una història per explicar -la formació de Bàrbara queda palesa a la narrativa que escriuen les notes dels seus vins-, qualsevol pot gaudir d'un Mesquida Mora a Alemanya, Noruega, Suècia, Finlàndia, Estats Units o Japó. També a Mallorca, és clar. Nosaltres, de moment, ja ens vam visualitzar aquest estiu, asseguts a l'ombra d'una parra, admirant la posta de sol i brindant per les dones que, amb un terra, un sostre i una terra, van decidir crear la seva pròpia manera de viure.
