«De proximitat, sostenible i local», així defineix Miriam Ferré Poppy mediterrani, el projecte professional amb què dissenya, estampa i confecciona peces per a nadons, nens i adults. El concepte es manté ferri des que va començar el seu camí a Barcelona, encara que la seva marca s'ha transformat després d'aprendre, gràcies a la saviesa dels mestres artesans, l'ofici de la llata.
La fi d'una etapa laboral va impulsar Ferré a treballar pel seu compte mitjançant Poppy Kids, una marca amb què produïa roba per als més petits des d'una mirada sostenible i amb molta creativitat. No obstant això, una estada a Mallorca modificaria el rumb. Amb ànsies d'aprendre, es va traslladar a l'illa i va descobrir com produir complements de margalló: «el meu màster va ser trobar la persona que m'ensenyés directament. Per mi cursar un màster era tenir un paper més i vaig decidir invertir-ho així».
Després d'un període d'aprenentatge i un fletxat indefugible amb aquesta tradició artesanal, va unir les dues disciplines i ara, establerta en un poble de l'interior de Mallorca, crea peces de roba i complements de margalló des d'una visió molt particular. El factor diferencial? No treballa amb estoc, aquí tot es produeix sota demanda.
«La llata és un instrument que t’ensenya qui ets. Al final, és com qui fa punt o ganxet».
En un planeta on es rebutgen 39.000 tones de roba, per a Ferré era vital traslladar els seus principis al seu negoci. «Aleshores vaig meditar: en el marc dels meus recursos, què puc fer? Primer vaig pensar a dissenyar talles estàndard i que algú produís les peces, però creia que aquest concepte havia de canviar. He estudiat disseny, sé cosir, així que vaig decidir que totes les peces serien sota comanda».
Ara crea peces per a nadons, nens i adults –«molts pares al veure els estampats per a nens em demanaven una peça de la seva talla», afirma amb orgull- de principi a fi. Pel cap i per les mans passa tot el procés, des de la inspiració -en què la naturalesa juga un paper imprescindible- fins a la confecció. Investiga teixits, juga amb els colors, dissenya i estampa, i llavors sol·licita al patronista de confiança el patró de la peça que ha ideat.
Quan aquest arriba al taller, tot està llest per a la confecció, només falta, això sí, l'encàrrec. En treballar cada peça sota comanda, Miriam evita un excés d'estocatge, però també aconsegueix aprofitar cada centímetre de roba, cada retall, perquè «d'una tela sense tallar –diu– es poden fer mil coses».
Els seus dissenys atemporals no entenen etiquetes i les seves colorides peces són, també, respectuoses amb la pell i l'entorn. «Sempre intento escollir matèries primeres naturals, lli o cotó orgànic. Amb els mitjons encara no ho he aconseguit, però és el meu proper objectiu», afirma amb convicció.
Treballar segons un sistema comanda prèvia implica un temps d'espera -de tres a cinc dies, en general-, cosa que la seva públic, local, nòrdic i italià principalment, entén perquè practica «una altra manera de consumir», allunyat dels temps que imposa el fast fashion, «i cerca disseny, exclusivitat i qualitat».
«Ara que hi ha més restriccions per traslladar excedents a l'Àfrica i que cada vegada prenem més consciència de com resulta de perjudicial cremar excedents amb materials sintètics, les grans empreses també hauran d'anar per aquest camí».
Aquesta manera d'entendre la moda, potser encara una raresa, creu Miriam, és el futur perquè «ara que hi ha més restriccions per traslladar excedents a l'Àfrica i que cada vegada prenem més consciència de com resulta de perjudicial cremar excedents amb materials sintètics, les grans empreses també hauran d'anar per aquest camí».
Les peces de roba comparteixen protagonisme, a Poppy mediterrani, amb el cor de palma. Amb la vocació de contribuir a la permanència d'aquesta artesania arrelada al llevant mallorquí, va aprendre l'ofici al costat d'artesans de Capdepera, Artà i Pollença, i va descobrir que cada parell de mans segueix una tècnica i que el resultat sempre és únic. «La llata és un instrument que t'ensenya qui ets. Al final, és com qui fa punt o ganxet».
La seva passió pel disseny, explica, la interpel·la a traslladar-lo al margalló i generar, així, peces artesanals però més actuals. D'aquesta manera, Ferré ocupa les tardes teixint llata i les hores del matí les dedica al tèxtil. Decidida i segura d'estar treballant en allò que li agrada des de la perspectiva que dicten els seus principis, Miriam acudeix a pop ups i fires especialitzades -com el Mercat de la Rata- i també compta amb una botiga en línia que funciona, alhora, d'aparador.
Aquesta manera de produir i de vendre us permet estar en contacte, directe i humà, amb el client, i fins i tot obrir les portes de la seva més alt si algú sent curiositat per saber on i com es confecciona la peça que vestirà. «Lliurar la comanda en mà, els comentaris que rebo i saber que el que faig és per a algú concret m'omplen», afirma amb un somriure tímid.
La sostenibilitat, que travessa els fonaments de Poppy mediterrani de forma transversal, també pertoca al embalatge que envolta les peces: caixes retallables que es poden reutilitzar perquè, si alguna cosa té clara Ferré des que va cursar les seves pràctiques curriculars, és que hi ha moltes maneres d'aprofitar els recursos que ens envolten.
Embarassada en el seu projecte, la Miriam sap que és on vol estar i que la seva vocació va més enllà de vestir-nos o de crear una cistella amb les mans. El seu desig, explica, és compartir la seva manera d'entendre el disseny i la moda, i contribuir a reflexionar sobre la nostra manera de consumir. Sense moralismes ni lliçons, sinó fent-nos partícips dels processos. Per això, ara planeja impartir un curs monogràfic i ensenyar el que ella va aprendre en arribar a l'illa. L'objectiu és noble i doble: que l'artesania no s'esvaeixi i que tots contribuïm, amb els nostres actes, a fer-ne un planeta més amable.
