Cada cop és més quantiós el nombre de persones que s'esforça per aprendre a interpretar les etiquetes dels comestibles que copen botigues i supermercats. Sí, aquestes llistes d'ingredients i nomenclatures -per a molts inintel·ligibles- que recopilen la informació del que menjarem. Les porten, i són sospitosament llargues, fins i tot aliments tan bàsics i fonamentals a la nostra dieta com el pa. No obstant això, també hi ha persones –i, també, cada cop són més– que intenten consumir i produir amb el menor nombre d'ingredients possible. Els fundadors de Laroti, un forn molt especial ubicat a Campos, ho van tenir clar: aquí s'elaboraria i vendria pa sense etiquetes per desxifrar. I així és.
Com ens passa a molts pràcticament diàriament, a Juan Ocampo i a Ana Bunge els assaltava el mateix dubte gairebé cada matí: “què podem menjar avui que sigui nutritiu, sa i no sigui repetitiu?” Aquesta quotidiana pregunta va donar lloc a la idea del que podria ser Laroti: un espai on preparar i vendre menjar a punt per emportar o, el que és el mateix, una rotiseria. D'aquí ve el nom, és clar, que ve del francès rostisseria i encunya, a alguns països d'Amèrica Llatina, els establiments que serveixen menjar preparat per emportar a casa.
No obstant això, el concepte va canviar i Laroti és avui un forn, encara que segueix tenint molt a veure amb el sentit de la paraula llar, ja que molt abans que Laroti fos una realitat, l'Anna i en Joan van estar elaborant pa a casa per encàrrec durant un any. En comprovar l'èxit que tenien les seves creacions entre els seus coneguts, van comprar el primer forn, un de semiprofessional de segona mà que va arribar a l'illa des de València. «Arranquem a casa i després busquem un local. Volíem compatibilitzar la vida familiar», ens explica l'Ana, «perquè abans Juan treballava al restaurant d'un hotel» i el forn es va presentar com un model de negoci que els permetia treballar mà a mà i passar més temps en família. No en va, es defineixen com un petit forn «perquè ho fem tot nosaltres i ho fem en forma de petita selecció i petita producció».
«Ens defineix la consciència del que oferim»
Al carrer Convent de Campos, aquesta família va trobar el local adequat per emprendre el seu projecte així que, després d'una petita reforma i molta burocràcia, Laroti va obrir les portes el juny del 2022. Quan li preguntem a Ana com definiria el seu negoci, no titubeja: «ens defineix la consciència del que oferim». Aquesta consciència, com tenim l'oportunitat de comprovar, se sustenta en dos valors bàsics infrangibles: un té a veure amb el producte, que «intentem que sigui sempre local i ecològic per intentar ser el més quilòmetre 0 i sostenibles possible», afirma Ana. Les farines, com a ingredient principal, són acuradament seleccionades perquè, com reflexiona en Joan, «ens hem acostumat a menjar pans dolents. Els processos típics s'han perdut i, per una qüestió de preu, es treballa amb farines que no són d’aquí i que no sabem com s’han cultivat ni tractat».
L'altre factor cabdal té a veure amb el temps. Aquí les urgències no hi tenen cabuda perquè el bon pa no entén de presses. «Un pa pren quaranta-vuit hores des que el comences fins que el forneges», i així passa a Laroti, que ens proposa una selecció de pans que elaboren cada dia amb ingredients nutritius i a mà, és clar. Habitualment tenen deu varietats al taulell: pa integral de sègol, d'espelta, de blat blanc, de la mítica farina de xeixa mallorquina, de blat de moro morat sense gluten… Els caps de setmana s'atreveixen amb alguns encara més especials i tremendament saborosos com el deliciós pa de garrofa i nous, el mediterrani pa de figues i ametlles o l'aromàtic d'olives negres i romaní.
És innegable que cada cop més persones prioritzen el bon producte. Aquest fet a consciència, amb cura i respecte, i que d'alguna manera ens torna a una manera de fer, treballar i, en fi, de viure, de la qual amb el pas del temps ens hem anat allunyant. El pa no n'és una excepció i Laroti n'és una bona mostra. Com ens explica l'Ana, «cada vegada hi ha més gent treballant amb forns semiprofessionals» i el creixement de l'oferta de pa de massa mare, que ja es nota a l'illa, potser té molt a veure amb aquestes ganes de recuperar l'essència d'un aliment que, amb la industrialització, s'havia perdut.
«Treballar amb passió, amb gust i amb ganes de millorar és allò que ens motiva».
A Laroti comproven diàriament aquest canvi, aquesta tornada al pa de farina, massa mare i aigua, gràcies a la seva clientela. A l'estiu han rebut la visita de molts turistes i ara, a l'hivern, han ajustat la quantitat de producció, tot i que treballen amb molts clients locals que han esdevingut assidus. Tot i així, si algun dia sobra excedent a l'hora de baixar la persiana, com ens expliquen, aquí no es llença res: aquest pa es dóna a una associació del poble que el reparteix entre les famílies amb menys recursos.
Abans d'acomiadar-nos, parlem de futur, però gosem afirmar que, més que la projecció cap al demà, el que alimenta a Laroti és la il·lusió del present. Com ens transmet la parella, potser, «algun dia servim esmorzars o algun àpat, però sense presses. molles.
