La Velo Brewery

Cervesa artesanal amb un toc canalla

Enlluernats per les elaboracions de La Velo, però no saciats amb la primera ronda, demanem amb curiositat una Weiss de blat que desprèn un lleuger deix de plàtan.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Els tres mítics molins que flanquegen la sempre animada carrer Indústria de Palma són un emblema del barri de Santa Catalina. Formen part de la seva postal des del segle XIX i conviuen amb l'oferta gastronòmica del barri, que no ha parat de créixer els darrers anys. 

Al carrer, l'enrenou que comença a notar-se cap a les 18:00 h de la tarda anticipa l'ambient que anirà, in crescendo, segons avanci la nit, però a aquesta hora encara es pot prendre una cervesa amb tranquil·litat a La Velo, una fàbrica de cervesa, street food i burgers, com anuncia, clar i directe, el cartell. Quin millor pla per a un calorós dijous de juliol afterwork? 

Taules altes i tamborets, sofàs i cadires de diferents colors, terra de microciment i un sostre negre dibuixen l'estètica del local, un espai una mica retro, una mica grunge, que recorda una fàbrica o un garatge, però és una cerveseria o, millor encara, les tres coses alhora perquè, només entrar-hi, després de la vidriera descobrim pròpia cervesa.

Amb Gorillaz com a banda sonora -Dreams no són dolents, els nostres caps estan bojos, estimo la noia, però només Déu sap que ho és- observem, una mica perduts, els deu tiradors que regnen a la barra i que canvien de forma regular. L'oferta del moment, anunciada a la pissarra, ens situa davant d'un univers de beuratges que volem tastar: summer lager, brown ale, fruit sout, sessió IPA, schwartz, Munic lager, Hazy IPA, doppelbock, neipa i Weiss, però optem per demanar consell. Sempre serà una bona idea deixar-se recomanar per la saviesa dels experts.

Som quatre -perquè a un lloc com aquest cal anar ben acompanyat- i, després de les explicacions pertinents, ens llancem a la piscina. Comença la cata. Comencem amb una hazy IPA, una cervesa molt cremosa i amarga, segurament la més dura de les que provem. Session IPA és el contrapunt: suau i amb sabor afruitat, entra fàcil i gaudeix; summer lager és lleugera i refrescant –ideal per als que prefereixen anar sobre segur– i la Munic lager és, simplement, difícil de descriure amb paraules per tots els matisos que presenta, però una aposta molt especial que ens sorprèn i encanta a parts iguals.

Enlluernats per les elaboracions de La Velo, però no saciats amb la primera ronda, demanem amb curiositat una Weiss de blat que desprèn un lleuger deixi de plàtan. Increïblement bona i molt diferent de tot el que havíem begut abans, no hi havia millor manera dacabar la nostra primera experiència aquí. 

Les cerveses artesanes ens agraden per molts motius, però segurament un dels més notables és que ens recorden el gaudi que suposa assaborir lent. Retenir el glop. Tractar de desxifrar cada matís. Captar les diferents aromes. I tot mentre comparteixes una estona entre rialles i converses pintoresques amb els teus amics. Sona bé, però en sap millor. 

Mentre tastem les birres, piquem unes crispetes i tafanejem la carta de la microfàbrica: patates fregides casolanes de Sa Pobla, fingers de pollastre amb formatge maonès DOP, amanides i una llarga llista de hamburgueses smash de carn de boví nacional. A més, el menú compta amb algunes opcions veganes apetitoses, una d'elles, amb formatge de Bon Bessó. 

El millor de descobrir un lloc i no degustar-ho tot és que surts del lloc amb ganes de més. Nosaltres marxem de La Velo contents i satisfets, però amb moltes ganes de tornar-hi. Cervesa artesanal de qualitat, tracte exquisit i bona companyia. No, no hi havia millor pla per avui. ¡Beneïts dijous!