CAN PA, en col·laboració amb Jasper Morrison, a Palma; Tiffany Wonder, amb OMA, a Tòquio, i Camper Lab, a París, són alguns dels últims projectes en què ha participat Huguet, una de les fàbriques de rajoles hidràuliques i de terratzo més icòniques del panorama actual. La seva història, familiar, però també de revisió i reinvenció, és una demostració que tornar la vista enrere i tornar als orígens pot ser, a més de coherent, la clau de l'èxit.
Corria 1933 quan Biel Huguet va fundar, a Campos, una petita empresa de fabricació de peces de ciment, elements fonamentals en la construcció illenca del moment. Després de la seva mort, la seva dona Margalida, es va involucrar en la gestió de l'empresa fins que el seu fill Damià, el 1962, va assumir el lideratge de l'empresa. Eren temps pròspers per al sector turístic i el creixement urbanístic, un factor que va dictar un canvi determinant al sector: l'artesania va perdre força davant la producció massiva i les demandes del mercat van relegar la producció d'hidràuliques a un pla més que residual.
‘Crec que Huguet ha destacat perquè, davant d'una proposta, de sortida sempre és un sí.’
Tot i això, la família Huguet va conservar la seva maquinària, una decisió clau que facilitaria la tornada enrere, als 90, quan Biel Huguet -nét del Biel, el fundador-, va emprendre una nova etapa que reprendria l'artesania i la producció personalitzada amb un valor diferencial: apostar, encaridament, pel disseny. Aquesta història, que segueix escrivint-se avui, adopta patrons i formes geomètriques, dibuixa colors mediterranis i pren forma en motlles que Isabel, tècnica del departament de disseny i producte de Huguet, ens ensenya en un matí qualsevol de producció a la fàbrica.
Crec que Huguet ha destacat perquè, davant d'una proposta, sempre és un sí”, reflexiona, conscient que el disseny ha estat clau en la reinvenció de l'empresa en un sector altament competitiu. «Experimentem i fem rajoles molt personalitzades, que gairebé no ofereix ningú perquè, a més, la feina manual s'està perdent» . Així és com les rajoles de Huguet vesteixen llars, comerços i showrooms; i donen forma a banyeres, taules, lavabos i mobles a Barcelona, París i Berlín, a Tòquio a Nova York, i, per descomptat, també a l'illa. «Ens agrada veure les nostres rajoles en projectes de tot el món, però també valorem moltíssim que la gent d'aquí compti amb nosaltres».
En una visió empresarial que fuig de tendències, aposta per la personalització i abraça el disseny contemporani, a Huguet també compten amb una línia estàndard que venen a través de la seva botiga en línia, una via que els permet arribar a més públic i més divers, des d'algú que «reformarà una casa familiar antiga en un poble de l'illa i vol el mateix patró i colorit» fins i tot a algú «d'Austràlia que desitja una taula personalitzada».
‘L'essència de Huguet es basa en la voluntat d'oferir l'ofici i aquesta tradició als dissenyadors i arquitectes actuals i intentar posar al dia alguna cosa tan nostra.’
Conscients que la seva primera matèria és el ciment, des de fa anys l'empresa explora camins per trobar alternatives més sostenibles, com la calç, el fang i la terra compactada, i fins i tot experimenta amb restes derivades d'obres i de sabates que sumen, més valor si cal, a través d'aliances creatives. És el partit perfecte: posar a mans d'un artista la saviesa d'un ofici tradicional. "L'essència de Huguet es basa en la voluntat d'oferir l'ofici i aquesta tradició als dissenyadors i arquitectes actuals i intentar posar al dia una cosa tan nostra".
Han donat al clau, per descomptat, com demostren les seves aparicions en premsa (a AD, a Wallpaper*, a ICON Design o al New York Times) i els innombrables premis que col·leccionen (guardons ADI FAD per tot arreu i reconeixements a la seva estratègia empresarial), però, com assenyala Isabel, «el més èxit de Huguet és que treballem sector» alhora que han estat capaços de créixer sense alterar el seu sistema, sense renunciar a la seva essència. De fet, reivindicant el passat –el que van ser com a fàbrica, el que vam ser abans del boom–. I així, amb maquinària heretada del 1933, segueixen fabricant bellesa artesanal. De Camps al món.
