Sostres alts, bigues de fusta i enormes finestrals per on penetra molta llum natural aixopluguen Obriu l'estudi 79. Un espai elegant que s'ha transformat com ho fa qualsevol projecte que neix des de la creativitat. Als seus inicis, el 2014, va ser l'estudi -obert i diàfan- de Tatiana Sarasa, en què l'artista podia crear, exposada al públic, les seves peces instal·latives de fibres naturals i paper, i explorar la fotografia. Després, es va convertir en un epicentre des del qual compartir valors i reflexionar sobre com consumim roba i mostrar que, sí, una manera de produir i vestir peces més sostenible és possible.
Tatiana va estudiar Belles Arts a Barcelona, així que la creativitat l?ha acompanyat sempre. «Vaig començar a oferir cursos per fomentar la part creativa amb materials naturals, tint, amb altres creadors relacionats amb l'art i la creativitat… i es va convertir en Obriu l'estudi 79», un projecte artístic i conceptual que pretén inspirar la gent i oferir, com a botiga, «productes que potser són difícils de trobar».
Aquesta evolució orgànica respon a una preocupació. La que l'artista sent arreu del món tèxtil. «Vaig notar que, així com hi havia un discurs ecològic al voltant de l'alimentació, no era així al tèxtil» així que aquí, ara, crea peces, complements i objectes a partir dels materials que la natura li regala.
I és que la natura és la columna vertebral de Obriu l'estudi 79. Al final, «en formem part, som naturalesa. Donar-li aquest protagonisme i defensar-la és fonamental. No he concebut mai aquest projecte com un projecte de producció, un negoci per guanyar diners». Té raó. És molt més: és un espai on la creativitat i el respecte per l'entorn dicten les pautes.
"Estem mal acostumats que ens costi molt poc un producte creat en condicions dures per als treballadors que, a més, té un cost sostenible".
L'artesania és un altre pilar fonamental, ja que Tatiana, a més de crear les seves pròpies peces, també col·labora amb artesans les peces dels quals exposa i ven al seu espai, com les del destil·lador Joan Canaves o els de la finca de Valldemossa SONMO. Com a concept store -que es pot visitar amb cita prèvia- el local es distancia d'una botiga a l'ús en forma i contingut per oferir creacions que s'allunyen dels «productes industrials, que són tan tòxics».
Al seu espai de Sant Magí, Tatiana reflexiona sobre el procés de creació artesanal, el que es desenvolupa a consciència, peça a peça, al ritme del creador. Replantejar-nos què consumim, doncs, esdevé el focus de la nostra conversa. «El preu és més elevat perquè crec que té menys coses, però que siguin peces que tenen ànima, que gaudeixis amb elles. Un jersei o un bol de ceràmica han d'aportar alguna cosa. Estem mal acostumats que ens costi molt poc un producte creat en condicions dures per als treballadors que, a més a més, té un cost sostenible».
Aquest al·legat va molt més enllà de les paraules. Cobra sentit a través dels seus actes. Per tenyir, Tatiana utilitza sempre bases naturals: glans, flors i fins i tot pells -d'alvocat, ceba o magrana- que només s'adhereixen a fibres també naturals, com la treball merino, la llana mallorquina, el cotó orgànic o el avui (què sàvia, la naturalesa). «La natura ens regala moltes coses i no en som gaire conscients des que es van inventar els tints sintètics el 1845», reivindica Tatiana.
Tot i que té clar que, ara com ara, és impossible tenyir tota la roba amb tint natural, de la mateixa manera creu i defensa, encaridament, que la transició no només és possible, sinó necessària per reduir l'ús de fibres i tints sintètics «tòxics per a nosaltres i per al medi ambient».
Aquesta manera de pensar, que per sort torna a estar voga actualment, no sempre és fàcil de transmetre, sobretot quan tens un espai que fuig del que és convencional. «Sempre costa quan ofereixes una cosa diferent. Això no és una merceria a l'ús ni una botiga de roba. Al principi no va ser fàcil, però amb els anys, a través dels tallers, vaig intentar crear dinàmiques que donessin l'oportunitat d'entrar a l'espai i gaudir-ne. Ha estat fluctuant, com la vida mateixa».
«Em sento orgullosa de fer les coses amb intenció. Crec molt a compartir perquè he après molt de la gent que ha compartit amb mi».
La visió de Tatiana ha atret persones que, com ella, tenen sensibilitat pels teixits naturals i l'artesania i l'art. Una clientela que va a l'estudi ex professo des de qualsevol part de l'illa i des de fora. «Ve gent de Berlín, Amsterdam i San Francisco, que coneix el projecte per la web o Instagram i vénen a comprar les troques de llana».
Com Estudi obert no entén de cotilles, a més de les fibres naturals tenyides, aquí Tatiana ven també les seves peces -xais, jaquetes i peces teixides en teler-, que també estaran aviat disponibles a la seva botiga en línia, ara en reconstrucció. «Em sento orgullosa de fer les coses amb intenció. Crec molt en compartir perquè jo he après molt de la gent que ha compartit amb mi i jo també vull continuar compartint amb els altres perquè la gent pugui aprendre processos».
Mentre ens ensenya la rebotiga del local, una mena de taller i laboratori alquimista, Tatiana projecta el seu futur, lligat sempre a l'evolució natural i, per descomptat, als seus valors. Fa un temps va aprendre a conrear lli com es feia antany a Mallorca -plantar la llavor, veure com creix, entendre com és la planta, collir en el temps adequat i treure la fibra per filar-la- i al capdavant levita la idea de posar en marxa, de nou ia llarg termini, aquest cicle per «desenterrar una història que no es coneix».
Al mateix temps que aquest camí va prenent forma, Tatiana seguirà bolcada a Obriu l'estudi 79. «M'encantaria que vingués més gent a l'estudi, oferir algun curs digital i continuar treballant a la meva carrera artística. A l'espai, m'agradaria compartir coses belles. En aquest món hi ha coses lletges i la bellesa és molt important. El treball artesanal forma part de la nostra identitat com a cultura, com a tradició».
