El teu nom o mar! al meu interior ressona; desperta la meva cansada fantasia: commou, engrandeix l'ànima meva, d'entusiasme fèrvid la plena […] Escrivia al S.XIX el poeta mexicà Guillermo Prieto sobre la mar. Ocupant al voltant del 70% de la superfície total terrestre, amb una àmplia paleta de tonalitats de blau i una prou diversitat d'éssers vius que hi habiten, és comprensible que al llarg de la història hagi estat font d'inspiració per a molts. Però per desgràcia i des de fa uns anys, també és una de les principals preocupacions per a d'altres de nosaltres. Cada cop més castigat per l'acció directa de les persones, aquesta diversitat i colors es van apagant.
És feina de tots, posar-hi remei o almenys, contribuir en la mesura de les nostres possibilitats a conscienciar sobre la importància que té la conservació dels nostres mars. Un d'aquests projectes de conscienciació el trobem a la nostra illa, de la mà de Maria, i ho fa a través de la joieria i el seu projecte: Coralviu. Però abans de capbussar-nos en el projecte i explicar-vos quina és la seva tasca, permeteu-nos que us presentem a les persones que estan darrere de tot això.
María Mantecón és una enamorada del mar des de petita. N'és una prova que mentre estava estudiant dret, per poder treure's uns diners extra, exercia com a professora de natació i anys abans, havia cursat i obtingut el títol de busseig. La carrera, aleshores, se li estava fent molt costa amunt. Tot i això, va acabar els estudis i va decidir ficar-se de ple en unes oposicions. Però aviat li van assaltar els dubtes, no ho tenia clar.
Després d'un temps tancada estudiant, va decidir buscar alguna cosa que li servís per evadir-se una mica del dia a dia. Va ser la seva germana qui, després d'haver fet el curs, li recomanaria un lloc: S’Estellera Escola de Joieria. Anava 1 dia a la setmana, unes 3 hores. Va començar a confeccionar les seves pròpies joies. Algunes d'aquelles primeres peces estaven fetes de petxines, pedres de Santa Llúcia. Però sentia que alguna cosa estava fent malament. «Quina necessitat havia de treure una mica del mar per elaborar joies? Hi devia haver una altra forma».
«Volia fer joies que transmetessin un missatge: la conservació marina».
És llavors quan va conèixer Fernando, submarinista i fotògraf subaquàtic. Un apassionat del mar, les profunditats i la seva protecció des de ben petit. Junts, van començar a esbossar i fer els primers passos en el seu projecte. Maria ho tenia clar des del principi: «Volia fer joies que transmetessin un missatge: la conservació marina».
Al principi va pensar a fer-ho amb plàstic reciclat que recollissin al mar. Però Fernando no ho tenia clar, creia que el resultat seria força dolent. Van seguir donant-li voltes, fins que un dia, ell va recordar que va conèixer un noi que en aquell moment vivia a Japó i es dedicava a fer *fotogrametria del fons marí. Van intentar contactar amb aquesta persona, però no hi va haver manera. Lluny de caure, Fernando, una persona curiosa, inquieta i decidida, va començar a demanar informació sobre la fotogrametria.
Es van posar mans a l'obra: en van comprar una impressora 3D i tots els materials necessaris per a la fosa i així tenir el seu propi taller a casa. Als seus inicis van comptar amb l'ajuda d'un noi que sabia com era el funcionament de la impressora, fins que Fernando ho va saber fer pel seu compte. Arribaria llavors les primeres col·leccions: Gorgonia el dia Coralina i Cayume. Quan estava tot llest per donar a conèixer Coral Viu, va passar una cosa tràgica. Fernando, en una de les seves immersions, no seria capaç de sortir a la superfície i tristament va perdre la vida.
«No cal arrencar una mica del mar perquè et quedi bonic».
En aquell moment tot es queda a estar a l'aguait. Durant el procés de dol, i després de 3 mesos parada i sense saber realment si seguiria, pren la decisió de, almenys, donar a conèixer la marca i tot el que havien elaborat fins aquell moment. «Havíem fet tanta feina, que es mereixia el projecte i nosaltres, que tot veiés la llum». A més, li serviria per tirar endavant, tenir alguna cosa per lluitar, li donaria aquest extra que necessitava.
Al principi es torna a engegar de la mà d'amics seus, que, així com poden, l'ajuden en diferents parts del procés d'elaboració. Però això només feia que tot fos més lent. I és que el procés que es duu a terme per elaborar una peça és molt laboriós. Per sort, Maria aviat trobaria una persona que l'ajudaria tot. Van llançar les col·leccions i va ser tot un èxit. Primer entre familiars i amics, ia poc a poc, la gent va anar descobrint el projecte. A dia d'avui, té comandes per tot el món (des de les illes verges britàniques, fins a Xile), i gent com Malena Costa, Sílvia Alonso o Gador Muntaner, porten les seves joies.
Tot i l'èxit, continua tenint clar quin és el seu propòsit primordial: conscienciar sobre la protecció dels mars. «No cal arrencar una mica del mar perquè et quedi bonic» Ens recorda. I és que mima tots els detalls. Quan fem una comanda i rebem una de les seves peces, aquestes vénen en un embolcall fet de veles d'embarcacions reciclades i un botó elaborat amb plàstic que es troben pel mar. A més, una targeta on dóna informació sobre l'ésser viu en què està inspirada i una foto.
A més de conscienciar a través de les seves joies i el seu projecte, col·labora amb la Associació Home i Territori, que actualment estan duent a terme el programa MedCoral, sent aquest el primer que es dedica a nivell nacional a conèixer, conservar i protegir els corals. Perquè si alguna cosa ens queda clara després de xerrar amb ella, és que tots, sense excuses, en major o menor mesura, podem contribuir a la millora dels nostres mars i, per tant, al planeta terra.
* Fotogrametria: És una tècnica que permet obtenir dades fiables d'objectes del món real a l'entorn mitjançant la creació de models 3D a partir de fotografies. Les dades 2D i 3D s'extreuen d'una imatge i, amb fotos superposades d'un objecte, un edifici o un terreny, es converteixen en un model digital 3D. Això permet capturar objectes grans, fins i tot paisatges, que altrament seria impossible escanejar.
