Els accidents poden ser dolorosos, deixar una marca indeleble, interrompre l'avenç cap a un determinat objectiu. Tot això ho sabem de sobres. Però què passaria si donéssim la volta al seu significat? Alguns accidents propicien canvis positius, atorguen una amplitud de mires que abans de l'infortuni ni tan sols albergàvem. Els accidents ens obliguen a aturar-nos per reflexionar, a fer una parada en el camí i així encendre una torxa. Segons es mirin, poden donar oportunitats.
Això va ser el que un dia li va passar a Sven Gohdes, que fa uns anys va tenir la mala sort de trencar-se el turmell. Una lesió que el va deixar impedit durant un temps sense poder exercir la seva professió de cerveser. Una fractura que el va mantenir a casa i que el va fer experimentar, des de l'interior de la seva cuina, amb un líquid que coneixia bé. Forastera és una marca de cervesa mallorquina establerta a Alaró, un projecte que Sven regenta amb Marta, la seva parella. És ella qui ens rep a la seva fàbrica, un local que també fa de sala d'aixetes. «Ens sentim molt orgullosos del nostre producte». Aquesta és la carta de presentació que ens ofereix només asseure'ns en uns tamborets, a prop de la barra, entre l'argentat dels dipòsits i la brillantor dels gots. Un establiment espaiós que ha esdevingut tot un santuari on degustar llúpols.
Marta s'expressa amb convicció quan descriu la cervesa. La seva veu s'impregna d'uns valors que posa en alça amb notes romàntiques i reivindicatives. «El que volíem era fer una feina artesana. Volíem fugir de les grans corporacions, de totes aquestes estructures que destrueixen el planeta. L'important era fer una cosa autèntica per tornar el sabor als paladars». En aquell moment, Sven accedeix al local i ens saluda animadament. Amb un marcat deixi germà en la seva manera de parlar, ens serveix una Sa Roqueta. Un glop en tenim prou per comprendre a què es refereix Marta amb la recuperació de sabors. Estem davant una pils que sap glòria, lleugera. Una rossa refrescant amb una aroma que ens ancora a la terra de la qual procedeix. El contingut atresora les propietats del camp.
«Escollim Mallorca perquè a mesures que et fas gran, t'adones que et queden menys estius per viure».
Després d'un segon glop, Marta es remunta a l'Edat Mitjana. Un viatge al passat en què podem albirar com algunes mares, en virtut dels seus beneficis, alimentaven les criatures a base de cervesa artesana. «Eren begudes de molt lleu graduació. Tenien tots els nutrients del malt i l'aigua era depurada. Antigament es condimentava amb herbes medicinals com a coriandre o romaní. Per tant, se'ls donava a aquests nens un còctel de salut molt bo».
Marta s'esplaia sobre la història de la cervesa mentre Sven faena entre la maquinària. Tots dos es van conèixer a Berlín, un dels bressols mundials de la cultura cervesera. Va ser allà on ella va estar uns anys treballant com a enginyera. Ens explica que quan tornava a casa després d'una àrdua jornada laboral, muntada amb la bicicleta, alguns dies s'aturava a Llúpol i ordi. Aquest era el nom del local que Sven i el seu soci acabaven d'obrir, una fàbrica de cervesa on també venien el seu propi producte. La relació de Marta i Sven no va ser l'única que es va forjar entre els seus murs sala d'aixetes. «De sobte vaig acabar sent la més avorrida a les festes. O bevia cervesa artesana o bevia sucs». Des que es va capbussar en les atractives complexitats de l'artesanal, Marta va viure un romanç sense estabilitzants ni conservants amb les birres de proximitat.
Però Sven tenia un somni que no es projectava a Berlín, sinó al panorama de Mallorca. La caiguda del mur va produir un canvi polític a escala planetària, i Sven va poder traspassar per primer cop les fronteres del seu país. El rumb va ser l'illa. El seu oncle li va regalar el passatge, un present que va aprofitar per llogar una moto i recórrer un lloc que el va captivar. Sempre va voler tornar. Marta, lleonesa de naixement i amb els ulls posats a l'aventura, també desitjava fer un gir copernicà a la seva vida. «Escollim Mallorca perquè a mesura que et fas gran, t'adones que et queden menys estius per viure. Aleshores és millor anar-se'n a un lloc on els estius siguin més llargs».
L'any en què va començar el nou periple va ser el 2013. La zona on Forastera va veure la llum va ser El Molinar. Enmig d'aquest vell barri de pescadors els carrerons dels quals desemboquen al mar, Sven i Marta van elaborar una cervesa que els va catapultar a la fama local. Una cervesa amb una altra olor, un altre cos, una altra textura. «Vam tenir la sort que el nostre producte va agradar, i el 2016 vam veure que la fàbrica del Molinar se'ns quedava petita. Aleshores comencem la recerca i trobem aquest lloc aquí, a Alaró». Actualment, el catàleg de Forastera es limita a deu varietats. Marta ens confessa que si fos per la creativitat inesgotable de Sven, aquesta xifra seria molt més gran. Però prefereixen acotar la producció a la desena, que consisteix en cinc principals i cinc més de temporada. «Quan som a fires és molt bonic veure com la gent s'hi acosta sense preguntar què tenim. Directament ens demanen una Sa Roqueta i una Another Fucking IPA». El públic coneix i reconeix la feina. El que seria la recompensa a l'esforç.
«Els qui fem cerveses artesanes som negocis petits i locals, de manera que estem contribuint a la sostenibilitat de tot l'entorn».
Gairebé una dècada després de la inauguració, Forastera compta amb un bon grapat de punts de venda: botigues gurmet, centres comercials, bars i restaurants distribuïts per tota l'illa. Tot i que és cert que costa trobar una escletxa de visibilitat entre la dominància de les marques industrials. «Forastera és una cervesa artesana portada per dues persones. És un projecte petit i tots els nostres gestos es dediquen a tenir cura de la biodiversitat». Aquesta és la senya d'identitat. L'aigua que descarta el seu filtre d'osmosi és usada per regar, part del mobiliari ho han obtingut de la Fundació Deixalles, han cedit el seu establiment per fer intercanvis de roba i la malta resultant del procés d'elaboració la donen a ramaders de la zona.
Marta considera que a Forastera practiquen una economia semicircular perquè «lamentablement la nostra malta encara no és balear. És que no n'hi ha. APAEMA va fer un estudi i va concloure que l'ordi autòctona no té prou qualitat per elaborar cervesa». Aquest lament, però, ve acompanyat d'un missatge optimista: assegura que es pot portar la llavor del nord d'Europa per cultivar-la al clima mallorquí. La meitat del camí, doncs, ja s'ha recorregut. El tros que resta té a veure amb el procés de maltejat, ia Forastera han realitzat les seves indagacions. Saben com fer el germinat i l'assecatge per preparar el gra, però en ser dues persones no compten amb la capacitat per complir aquesta comesa. Necessiten una tercera part implicada en aquesta faceta del projecte. Per això fan una crida a qui s'animi a col·laborar-hi.
A Forastera aconsegueixen els grans del cereal d’una empresa familiar a Alemanya. Un projecte a anys llum de les multinacionals. D'altra banda, l'època de la pandèmia els va servir per engegar els tràmits burocràtics i així aconseguir el certificat ecològic. Ho tenen des del 2020. Aquesta és la història de dues persones de fora, forasteres, que van arribar a aquest arxipèlag per esforçar-se per elaborar una cervesa amb trets mallorquins. Una preciosa barreja. «Els qui fem cerveses artesanes som negocis petits i locals, de manera que estem contribuint a la sostenibilitat de tot l'entorn. I això és més saludable per a tothom».
Sven s'acosta en aquell moment i ens pregunta si volem una altra cervesa. L'accident que va patir va ser molt oportú.
