És fàcil quedar-se embadalit davant les vitrines que guarden una infinitat de sabors a la Gelateria Can Miquel, ara situada al carrer Montcades. Fruits vermells, mango, meló, vi, figues o formatge maonès, a Can Miquel l'oferta no només és diversa, també és creativa i singular. Un senyal d'identitat que conserva la gelateria des dels inicis: «El meu avi va inventar tots els sabors que oferim. Va començar amb 27 propostes i va anar provant i innovant», ens explica Marian, la néta del fundador.
L'avi era Miquel Solivellas, fundador de la Gelateria Can Miquel, que juntament amb la seva dona Apol·lònia, es va traslladar a Mallorca després de residir durant anys a Barcelona. Un cop tornada a l'illa, la parella es va llançar i va obrir el seu primer local, ara desaparegut, al comercial carrer Jaume III. Solivellas va ser creador i visionari, sense por d'innovar però amb les coses molt clares: saber fer tradicional, sense trampa ni cartró, i amb producte local, natural i de temporada.
Aquesta filosofia perdura encara avui a la gelateria, que segueix elaborant els seus gelats amb una llista d'ingredients transparent: només porten fruita, aigua, sucre i llet (de Mallorca, és clar). «Comprem la fruita sobretot a cooperatives de l'illa, així que preparem cada sabor segons la temporada i això, és clar, condiciona la nostra oferta diària, ja que no només depèn de l'estació de l'any, també del clima, si plou més o menys en aquesta època, de les condicions de la terra i fins i tot de cada pagès», ens explica Marian.
A més dels factors externs que influeixen en la seva producció, també cal tenir en compte els interns, com ara la decisió de prescindir de conservants. Aquest fet obliga la gelateria a produir sota demanda encara que Teresa, la filla de Solivellas, i Aurora, que fa 42 anys que estan a la rebotiga preparant aquest menjar, confessen que «això no és un problema, sempre hem funcionat així i la veritat és que els gelats sempre es venen més ràpid que el temps que triguem a produir-los».
«Quan crees un producte natural, és impossible crear-lo idèntic dues vegades».
Aquesta manera de produir, conscient i susceptible al clima ia cada estació de l'any, sorprèn alguna gent, sobretot els més joves. «Acostumats a la immediatesa ia tenir totes les opcions disponibles en qualsevol moment, els hem d'explicar que, per exemple, no tenim gelat de mandarina perquè no és temporada o que se'ns ha acabat la llimona perquè aquest any la collita ha estat fluixa», explica Marian. No obstant això, a Can Miquel també veuen que la gent comença a valorar el que menja, com està fet, quins ingredients porta i «respecta i admira la feina que suposa el nostre procés d'elaboració».
El procés comença amb la compra de fruita. L'encarregat d'examinar i adquirir la primera matèria és Joan, el gendre del gelater fundador. Fa tant de temps aquí com a la família Solivellas, així que tan sols amb una ullada a la pell d'un meló sap si té la dolçor que desitja i en partir una llimona per la meitat, intueix quina quantitat de suc conté.
Moltes vegades és el mateix Joan qui carrega amb la fruita i la porta fins a la gelateria. Allà, la Teresa i l'Aurora preparen el gelat a la forma tradicional. «Alguns sabors porten molta feina, com la de llimona, perquè espremim cada llimona de forma manual, un per un. És l'única manera de controlar que esprems la quantitat justa perquè si arribes a la part interna blanca, el suc és agre i altera el resultat del tot», explica Marian.
La forma com es fa el gelat, diàriament, com si fos un ritual, és una de les coses que més lloa la clientela fidel de Can Miquel. Això no obstant, com la família ens recorda, aquesta manera de treballar, que ara s'aprecia com un valor diferencial, era el més habitual unes dècades enrere. «Nosaltres no hem canviat. Fem exactament el mateix que fa 40 anys. Els que han canviat són els altres».
«Quan la gent ens pregunta com ho fem, la nostra resposta és clara: com sempre. Aquí no hi ha dreceres».
Tot i que a Can Miquel la tradició és molt present, la innovació i certa transgressió són també al seu ADN. Miquel Solivellas va ser des dels seus inicis un visionari que es va atrevir a crear sabors sorprenents per a l'època com el gelat de trempó, el de vi o el de formatge maonès, que si bé són molt coneguts per a la clientela habitual, segueixen sorprenent els turistes. «Totes aquestes elaboracions les va crear el meu avi. L'única cosa que canvia és el sabor perquè hi influeixen molts factors: de quina part de l'illa és la fruita, quin temps està fent, a quin pagès li hem comprat… Quan crees un producte natural, és impossible crear-lo idèntic dues vegades».
Solivellas, que va morir el 2017, entenia el gelat com una cosa més que unes postres. Per exemple, el gelat de trempó és ideal per acompanyar una amanida estiuenca; el d'herbes aromàtiques combina genial amb un deliciós gaspatxo; el de vi és, és clar, un aliat de la carn; el de gambes de Sóller, combinat amb alvocat i llima, és un entrant saborosíssim. «Ens compliquem molt i, en realitat, les coses són molt senzilles: aconsegueix un bon tomàquet, talla'l a rodanxes i acompanya'l amb una bola de gelat d'alfàbrega. La idea no pot ser més simple, però és riquíssima».
Aquesta combinació de innovació i tradició és, possiblement, la causa que Can Miquel sigui gairebé la segona casa de molts veïns del barri. Aquí, gran part de la clientela és de tota la vida, generació rere generació. «Els nostres clients mengen gelat els dotze mesos de l'any i algunes persones grans, que ens visiten gairebé diàriament, ara vénen amb els néts. Ens parlen dels meus avis i ens recorden tota la feina que hem estat fent… i no podem sentir-ne més orgull».
Aquesta no és l'única vegada que apareix la paraula orgull durant la conversa. «Quan la gent ens pregunta com ho fem, la nostra resposta és clara: com sempre. Aquí no hi ha dreceres i crec que el meu avi se sentiria orgullós de veure que tot continua igual». Perquè sí, malgrat l'ampliació del local, de com ha plogut poc aquest estiu, dels problemes amb els subministraments… a Can Miquel hi ha alguna cosa que mai no canvia: la seva essència. «El dia que canviï la nostra manera de fer, el dia que baixi la qualitat dels nostres gelats, tanquem».
