I seregall és una zona rocosa i pedregosa, originada després d'un despreniment. D'aquests materials, durant segles, els pagesos han creat feixes, zones de cultiu i canalitzacions d'aigua al llarg de la Serra de Tramuntana. Que la finca de la família Gual Pons, a Fornalutx, es digui Es Seregalls no és casualitat: aquestes construccions tracen el seu paisatge juntament amb les 500 oliveres que, des del 1994, han anat recuperant d'aquest oliverar abans abandonat.
Joana es remunta fins a dues dècades enrere, quan en aquesta finca hi havia encara molta feina per fer per tornar-li tota la seva esplendor, mentre disposa plats, coberts i pa amb oli a berenar a mig matí. Ens rep alegre i hospitalària, amb ganes de explicar-nos la història de Es Seregalls, la seva evolució i la seva essència, vint anys després: «Som una explotació agrícola que ha obert les portes».
Al dia a dia i al llarg de tot l'any, a Es Seregalls es cuiden les oliveres, es recull l'oliva quan arriba octubre i es lliura a la Cooperativa de Sóller, de la qual la finca en forma part, perquè s'encarregui de elaborar l'oliva de taula i l'oli d'oliva verge extra. Amb el fruit que es descarta, es produeix oli que no es comercialitza, “un oli molt popular entre les famílies del camp que serveix per cuinar”. La dinàmica, doncs, s'assembla força a la de qualsevol camp d'oliveres de l'illa.
«El que és fonamental no és el valor econòmic, sinó mantenir l'arbre i el cultiu».
Tot i això, el propòsit del projecte ha anat un pas més enllà perquè, com explica Joana, «allò fonamental no és el valor econòmic, sinó mantenir l'arbre i el cultiu». Amb aquesta visió, i amb l'experiència d'haver treballat al sector del producte local, a Es Seregalls s'han proposat donar a conèixer el producte i l'entorn, el paisatge i la història.
«Veiem gran quantitat de persones que travessen la Serra de Tramuntana, però segurament ningú no els ha explicat què veuen, així que optem per fer panells informatius des del punt de vista del pagès». La idiosincràsia de la olivera mallorquina i la seva morfologia, el vocabulari arrelat al camp, però també la història dels murs de pedra en sec, la geologia, la botànica i l'ornitologia de la Serra a disposició de tot aquell que visita la finca amb ganes de saber més sobre allò que ens envolta o, com bé defineix la Joana, «saviesa popular que dóna a entendre la riquesa de l'oliverar».
La iniciativa va començar el juny passat i convida, locals i visitants a prendre's una pausa. A observar, a descobrir ia entendre la vida de l'oliverar de muntanya des d'una perspectiva que fomenta turisme sostenible. «Turisme sí, però respectuós, i perquè sigui així has de mostrar què ets. Si no, no deixes de ser una franquícia», afirma Joana, contenta perquè, malgrat el poc temps transcorregut i que van arrencar en els mesos de més calor, la resposta ha estat positiva. «El turista gaudeix en descobrir aquest racó del món i el local sembla que es pregunta “què m'han explicat fins ara, que no havia entès res”».
«Em sembla meravellós tenir sinergies amb altres projectes amb conceptes semblants al nostre. És Seregalls s'ha obert per ser generós».
Aquesta és la clau: la voluntat de transmetre informació travessa la raó de ser des Seregalls, que també compta amb un petit museu d'oficis, el Porxo petit, ofereix visites guiades -que es poden reservar directament al vostre lloc web- i imparteix tallers, com el que van orquestrar juntament amb Licors Tramuntana o el més recent, amb què han ensenyat a assecar figues al sol, com s'ha fet tradicionalment a l'illa. «És important per a nosaltres recuperar i conservar costums i tradicions. Al final, la nostra idea és que tothom pugui tenir accés a aquesta informació i valori allò de sempre».
Mentre tastem per primera vegada a la nostra vida una serva, reflexionem amb la Joana sobre conceptes tan en voga com sostenibilitat o menjar lent, coincidim en la importància de desentranyar les múltiples capes del producte local i de crear vincles amb empreses amb filosofies similars. «Em sembla meravellós tenir sinergies amb altres projectes amb conceptes semblants al nostre. És Seregalls s'ha obert per ser generós».
Amb la vista posada a l'horitzó d'un paisatge bellíssim que dibuixa la Vall de Sóller, la Joana fixa els objectius de la finca: «que el que visiti la Serra s'emporti un coneixement més ampli del lloc que ha transitat i que les persones que viuen a Mallorca puguin saber més de la nostra tradició i de la nostra cultura».
Quan la UNESCO va declarar la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial a la categoria de Paisatge Cultural el 2011 es va basar en dos conceptes: el paisatge i el cultiu. Sembla lògic, doncs, que tots compartim la responsabilitat no només de mantenir-lo, sinó també d'aproximar-nos a les entranyes, a la història, a les particularitats. I per descomptat, de transmetre aquesta saviesa als que viuen aquí i als que estan de pas, generació rere generació. No hi ha millor homenatge possible al nostre entorn.
