A Vins Ca'n Coleto no han aconseguit desxifrar d'on ve el sobrenom familiar. L'única cosa que saben amb seguretat és que, generació rere generació, per part de pare, són de Ca'n Coleto i que un coleto era, antigament, una armadura medieval. Tot i això, aquesta incògnita no els va condicionar a l'hora de decidir el nom del seu celler perquè, pensant-ho bé, la història dels vins és la història d'una família.
Tant és així que el relat d'aquesta celler de Petra comença amb l'avi de Miquel Horrach (amb qui ens vam reunir per conèixer les entranyes del projecte), que des de ben petit ajudava a la verema de veïns i coneguts. Entre collita i collita, la seva curiositat pel món de la vinya va anar creixent fins al punt d'atrevir-se amb la primera incursió en la producció de vi. En realitat, elaborar vi per a l'autoabastament era una cosa habitual aleshores i Horrach ho va fer tal com dictava el costum: s'introduïa el raïm dins d'una premsa –una mena de bota amb ratlles verticals– i es trepitjava. Aleshores, amb el suc que sortia s'elaborava el vi per al dia a dia, el vi de casa. No se li devia donar malament perquè, encara que en produïa poca quantitat ia penes feia negoci, el seu nét ens explica que aviat va començar a intercanviar-lo per altres productes i animals entre els seus amics i veïns.
Anys després, el pare de Miquel va heretar l'interès per la producció d'aquest líquid tan arrelat a l'illa i el va encomanar a la dona. Tots dos també van fer les seves pròpies proves i investigacions casolanes, i junts van elaborar durant quatre anys vi per a l'autoconsum sense cap més pretensió que gaudir-ne i compartir-ho. No obstant això, en adonar-se de la bona acollida que collien, l'any 2000 van decidir crear Vins Ca'n Coleto.
«Vam ser el tercer celler que va produir vi ecològic a Mallorca, encara que ara n'hi ha unes 20. El meu pare ho va fer així perquè creu en la filosofia ecològica».
El celler de Petra es caracteritza des dels seus inicis pel seu producció ecològica, un model del qual van ser pioners i que han convertit en un segell d'identitat que llueixen amb orgull encara avui. «Vam ser el tercer celler que va produir vi ecològic a Mallorca, encara que ara n'hi ha unes vint. El meu pare ho va fer així perquè creu en la filosofia ecològica», ens explica Miquel. El camí no ha estat fàcil perquè amb el temps, afegeix, «ens hem adonat de com és de complicat. És més car i comporta molta feina», però aquesta és la seva manera d'entendre el vi i no sembla negociable.
Amb els anys, aquesta manera de viure la viticultura els ha regalat als Coleto moltes anècdotes. Com explica Miquel, als seus inicis sembraven rosers als extrems de les vinyes perquè si les plantes es posaven malaltes, era senyal inequívoc que les vinyes estaven en perill i, a falta de productes químics artificials, havien d'estar atents per actuar amb rapidesa. Tot i això, compta avui amb un somriure, «el Chardonnay i el Syrah emmalaltien abans que els rosers».
Les varietats autòctones són les protagonistes de Ca'n Coleto -monastrell, fogoneu, callet, Montenegro-, però conviuen amb ceps forans que encaixen molt bé amb la terra vermella de la zona de Ses Ferritges de Petra, com cabernet sauvignon i merlot. D'aquestes vinyes en neixen els exquisits Virat negre, Camí de Son Eixut i Blanc de Negres, aquest darrer, l'únic que s'exporta fora d'Espanya. «És el que més produïm perquè té més demanda, però va ser un experiment», confessa Miquel. El fet és que aquest particular vi blanc es produeix a partir de varietats de raïm negre. Una tècnica revisió rara en el seu moment que consisteix a separar la pell del raïm i en algun truc que la família guarda. Respectem el silenci, ens agrada l'halo de misteri.
«El nostre objectiu és que els mallorquins comprin el nostre vi i valorin el que fem aquí».
El que va començar com un afició en una parcel·la de dos mil metres quadrats amb els anys s'ha anat professionalitzant i Ca'n Coleto ha anat creixent exponencialment. Ara el celler compta amb dues hectàrees i mitja de vinya i produeix mil litres a l'any. Estan al màxim de producció que poden abastar a les instal·lacions actuals, ens confessen, però no sembla treure'ls el son perquè el seu objectiu «és competir en qualitat, no en quantitat». Bé, en realitat l'objectiu és doble perquè també aspiren a ser referents a la seva terra, la nostra terra: “el nostre objectiu», afegeix Miquel, «és que els mallorquins comprin el nostre vi i valorin el que fem aquí. S'ha de veure allò de dins per poder comparar».
A Ca'n Coleto, la proximitat, el veïnatge, les arrels… no són conceptes que s'escriguin sobre paper mullat, són les bases d'una filosofia que es practica dia a dia: les cadenes d'alimentació mallorquines en són els principals clients, s'abasteixen d'ampolles en una empresa de Petra, compren els taps en una altra ubicada a Inca i, per descomptat, els seus directament a les veïnes. «És important afavorir el comerç local i de proximitat», conclou Miquel. No hi podem estar més d'acord. Que segueixin escrivint la seva història molts anys més.
