Pep Cànaves i Sebastià Ordines es van conèixer estudiant enginyeria agrícola a Mallorca, però no va ser fins al 2013 quan van emprendre el camí del que avui és 7103 Petit Celler. Aleshores, «sense clients ni diners», com reconeixen asseguts a prop dels seus vinyes mentre prenem cafè, van començar a experimentar amb la producció de vi en un garatge. D'aquelles proves inicials en van sortir 4.000 ampolles. Aquest any, una dècada després, embotellaran 50.000 unitats.
En realitat, el món de la vinya mai no els ha estat aliè. «A casa meva», compte Sebastià, «sempre hi havia hagut vinyes. El meu besavi feia vi i el venia a granel i, encara que els meus avis van deixar de produir, venien raïms de Mantonegre als cellers». En Pep, en canvi, es va introduir en aquest món arran dels estudis universitaris i es va especialitzar en enologia, després, a Tarragona.
Des que es van ajuntar, la producció ha anat creixent i evolucionant. «La nostra base és treballar amb varietats de raïm autòctones i amb elles intentem produir vins i productes diferents: vermut, cervesa, vi escumós, sagnia...», ens expliquen al porxo del celler de Santa María del Camí. És així. Van començar llançant tres propostes al mercat i ara compten amb tretze vins, dos vermuts -No passis pena i Te dic coses- i la seva reeixida sagnia que, amb un 50% de suc de taronja Canoneta de Sóller, ha estat tota una revolució per al celler.
«Quan compres un vi en una bodega petita de Mallorca estàs comprant una història, una cultura, una manera de ser».
Tot i això, ens atreviríem a dir que la clau del seu èxit no resideix exclusivament en la qualitat (i d'això van sobrats) de les seves propostes. A 7103 hi ha un factor extra -anomenem-ho personalitat- que forma part de l'essència de la marca i que defineixen amb paraules i practiquen amb fets. «Hem de ser conscients que quan compres un vi en un cèl·lules petit de Mallorca estàs comprant una història, una cultura, una manera de ser», reflexionen.
Una manera de ser que, a la manera de veure i malgrat la proliferació de cellers a l'illa, no està exempta de riscos. «A Santa Maria n'hi ha 7 cellers, però queden pocs pagesos. La figura del pagès que sembra raïm per vendre-la és escassa i si volem mantenir el paisatge que ens defineix, n'hi ha d'haver més», asseguren.
En la seva particular contribució a la conservació d'aquest paisatge i de les varietats de l'illa, valor patrimonial de Mallorca, el 7103 conreen Mantonegre, Premsal Blanc, Giró Ros, Fogoneu i Callet, encara que no totes les vinyes són de la seva propietat. El relleu generacional al poble és escàs i, per això, conreen en finques de familiars i en altres que lloguen pagesos i jubilats.
Sebastià, se'l nota quan parla, és el que s'encarrega de la terra i les vinyes. El Pep està al comandament de la producció i el Miquel, l'última incorporació de l'equip, és el comercial. «És una roda ben greixada», asseguren entre rialles. De fet, amb l'arribada de Miquel fa 4 anys, 7103 va fer un salt. Curtit en una empresa molt més gran ia càrrec de cartera de productes molt més extensa, Miquel va assumir el repte de donar a conèixer un celler amb 5 productes en un mercat on cada vegada hi ha més vins ia preus més assequibles dels que pot assumir un petit celler de la illa.
«Fem agricultura ecològica i la fiquem dins una ampolla. Som pagesos que fan vi»,
La competitivitat no és l'únic obstacle amb què s'han trobat pel camí. «Abans de la pandèmia érem una mica reticents a vendre el nostre vi a les grans superfícies, però amb el confinament només podíem vendre-hi perquè la resta de comercialització es va aturar. Això sí, venem a molts particulars», ens expliquen. D'aquells temps no tan llunyans, no sembla que hàgim après gaire. En aquell context, «la gent va prendre consciència de la feina que fan els pagesos perquè depeníem del que es conreava aquí, però no creiem que hagi quedat res d'aquest sentiment», lamentar.
Malgrat totes les dificultats a què s'enfronta un celler com aquest, 7103 avança amb optimisme. «Quan vam treure la primera producció endavant, vam pensar que era impossible trobar 4.000 persones que volguessin una ampolla de vi nostra. Mai vam creure que poguéssim arribar fins aquí», asseguren amb una riallada a l'uníson.
Ara, instal·lats en una nova nau que van acabar de construir fa tot just dos anys, aspiren a crear un espai més dinàmic per atraure gent a les vinyes, gent que vulgui conèixer la realitat del cèl·lules en la forma més autèntica. L'objectiu és absolutament coherent, ja que a 7103 no hi ha impostures, el que ensenyen és el que hi ha: «fem agricultura ecològica i la fiquem dins una ampolla. Som pagesos que fan vi», resum.
És aquesta una manera clara de sintetitzar no només la feina que duen a terme, sinó també –i el més important– el perquè del que fan. Al cap ia la fi, durant la nostra visita comprenem que el seu anhel no és altre que donar un valor afegit a les nostres varietats, a la nostra tradició, a la nostra cultura, i amb ell, contribuir a la conservació d'un paisatge que ens defineix i que, si volem continuar gaudint i admirant, hem de respectar, sembrar i collir.
