Temple Natura

Un paradís a la terra

Per sort no hi ha gaire gent el dia que dinem al Temple Natura, que quan treu el cap el bon temps es converteix en un enclavament només apte per a gaudiments.

Autor: Joan Ramis Boscana

El nucli antic de Palma esdevé un dels atractius més grans de l'illa, un reclam que tant vilatans com estrangers coneixen bé. Els veiem deambular pels carrerons del centre històric, consultar un mapa per guiar-se a través del laberint urbà que en formen les façanes. Nosaltres acabem de sortir una botiga que tot just es va inaugurar fa poques setmanes: Estiu Concept Store. Un espai on s'imparteixen tallers creatius i on es pot adquirir l'obra de nombrosos artistes locals. Un lloc que acomiada gust i elegància, a prop del Museu de Mallorca, i del que sortim obnubilats. El que passa quan allarguem les nostres caminades és que la gana, sense avís previ, ens fa saber de la seva existència. Quan aixequem el cap, ens adonem que un cartell ens saluda des de les altures. El seu nom ho diu tot: Temple Natura, un oasi de la cuina vegana que és de tot menys un miratge.

Passem sota la llinda de la porta i una fresca pintada sobre la barra ja ens avisa d'alguna cosa: el Natura del temple no és un lloc qualsevol. Les plantes que s'enreden en un paravent de fusta, ubicat a l'entrada, són el preludi del que ens trobarem al seu jardí, la joia de la corona d'un lloc que mai no hauríem imaginat. Creuem una estança plena de taules on un buda banyat amb or beneeix l'espai. Uns esglaons ens conviden a pujar, atrets per la claredat del migdia. Ja és a l'exterior quan entenem el que ens acaba de dir el cambrer: al Natura del temple les coses passen al pati. I quin pati. Un mandarí gegantí presideix un enclavament submergit a la vegetació. Taules de fusta cobertes per tendals, algun plataner que també ofereix ombra, estàtues de pedra no exemptes de misticisme i un pou que compta amb una edat avançada. Per un moment, ens han de recordar que som al centre de Palma; l'escenografia indica una altra cosa. 

Malgrat la síndrome de Stendhal de què gairebé som víctimes, la gana no remet. La carta és una mena de declaració d'amor a la gastronomia saludable. Una proposta amb ànima mediterrània i centelleigs colombians. Se'ns fa la boca aigua en llegir tots els seus plats, aixoplugats en un verger d'una bellesa exuberant. Per sort no hi ha molta gent el dia que dinem al Natura del temple, que quan treu el cap el bon temps es converteix en un enclavament només apte per a gaudiments on es celebren concerts impregnats d'intimitat. La nostra taula és blanca, de ferro forjat i adornada amb un test en què habita un petit ficus. L'únic que troba a faltar és el menjar, que no triga a arribar després que el cambrer ens hagi tractat amablement.

Comencem amb una mica de picar i demanem un pa especial amb allioli vegà i olives negres. Un clàssic dels aperitius mediterranis que al Natura del temple adquireix un altre significat. Tal com indica el seu nom, el pa és molt especial. Torrat, cruixent, llest per tirar-se de cap en un allioli que està de vici. El trino dels ocells és la banda sonora d'una escena que es desenvolupa gairebé a la natura. Al cap d'una estona, l'única cosa que deixem al bol són els ossos de les olives, perquè la resta ha desaparegut. 

Encara sort que apareixen de cop dues meravelles anomenades burrito tingano i chili vegano. La seva presentació és molt apetitosa, amb colors molt vius, i el primer que ens fa obrir els ulls és la mida de les receptes. La quantitat de menjar és copiós. El burret està prenyat d'un saltat formidable de fera, pebrot, tomàquet, enciam i ceba. Tot ben banyat per una salsa de iogurt de soja i mostassa. Els ingredients es fonen amb harmonia a cada mos, ajudats de ganivet i forquilla. El xili vegà tampoc no es queda curt, abans al contrari. La soja texturitzada troba el seu lloc en un tomàquet triturat que fa lloc als grans de blat de moro i les ensopegades de pebrot. Brots de soja i de coriandre han fet cim sobre un munt d'arròs al qual no li falten rodanxes d'alvocat i moniato. Què tal la barreja? Un espectacle.

I el Natura del temple ens ha agradat a la llum del dia, il·luminat de nit ha de ser una joia.