Ses Cosines

Menjar casolà amb tocs creatius

Passem els nostres ulls per la proposta gastronòmica del local i detectem alguna cosa: aquí tot és casolà.

Autor: Joan Ramis Boscana

Els calendaris que pengen a les cases de Artà tenen tots els dimarts ratllats, la data que hem triat per traslladar-nos a aquesta part del Llevant. Volem ser testimonis d'un mercat que, per més que se celebri de forma setmanal, té un sabor únic. Després d'haver visitat ArtArtà per xopar-nos de la cultura artesana del poble, ens dirigim a la plaça del Conqueridor per camuflar-nos entre la multitud que fa vessar el centre neuràlgic del municipi. Les parades del mercat representen un mostrari d'articles de raça mallorquina: olis que concentren el millor de l'oliva illenca, vins que reuneixen les propietats de la nostra terra, productes de llatra que es fabriquen amb el tacte de mans experimentades. El temps passa i ens donen la una i mitja, moment en què els botiguers empaqueten els seus estris i la nostra panxa es queixa. Posem a caminar i ens topem amb el restaurant on hem reservat: Ses Cosines. El seu tendal ens anuncia que aquí es mengen tapes, hamburgueses & ginebres. Ens donem per assabentats i entrem. 

Mai no hauríem dit que el carrer Montserrat Blanes amagaria un lloc tan espectacular. Ses Cosines és un establiment de sostres alts, terra de fusta i parets que llueixen estampats amb palmeres. La barra que ens trobem a mà dreta, només accedir al lloc, compta amb unes rajoles una mica desgastats que presenten un aspecte de bella decadència. Les proporcions del restaurant ens impressionen, un espai on hi caben un bon grapat de taules que els clients van ocupant amb tranquil·litat. Un rectangle de rajoles hidràuliques ens guia fins a una porta que ens dóna a l'exterior del local. El comunicat meteorològic vaticinava pluges, un pronòstic que ens ha portat a reservar a cobert. Però el sol ha sortit entre els núvols i la cambrera ens ha preparat un lloc on tothom vol menjar: un pati amb falgueres penjants i plataneres. La llum del dia es filtra entre una coberta de bruc per il·luminar els plats dels comensals, que tenen una pinta envejable.

Ens descarreguem la carta de Ses Cosines mentre sona un àlbum de Jamiroquai. La música sembla procedir de les plantes, que ens vigilen des de tots els racons del pati per fer-nos companyia. Passem els nostres ulls per la proposta gastronòmica del local i detectem alguna cosa: aquí tot és casolà, el tracte ens sembla molt familiar en intercanviar un parell de paraules amb la cambrera. Tot i que siguem molt fans de les hamburgueses gourmet i del pica-pica, són els suggeriments de la setmana els que es fiquen al nostre cap, i d'aquí ja no podem treure-les perquè també volen entrar al nostre budell: pop a la graella amb humus d'alvocat, amanida amb bonítol del nord, pebrot amanit i anxoves del Cantàbric, pa bossa farcit de tàrtar de salmó amb crema de raves… Els ulls ens fan xiribites, però part de la nostra il·lusió es fa miques quan ens assabentem que les mandonguilles amb salsa de vermut mallorquí – el Rumb de Licors Moyà – s'han esgotat. El seu èxit se les ha menjat, senyal que aquí el sabor de tota la vida es respecta.

La cambrera somriu quan li transmetem la nostra elecció. Mentre esperem, aprofitem per anar al servei. Pugem unes escales i no podem sortir de la nostra sorpresa: el pis superior és gairebé tan espaiós com el de baix, amb un parell d'estades golfes i un embigat que travessa el sostre. Tot està decorat de forma exquisida: vitrines de vidre, damajuanes a les cantonades i unes parets empaperades amb felins. I així ens sentim ara nosaltres, amb una gana felina. Tornem a la nostra taula quan arriba el nostre primer platet, com en diuen a Ses Cosines: una albergínia rostida al carbó que ens travessa amb un fletxat. Està prenyada d'un chutney de carbassa que ens aporta unes dosis de dolçor que s'entenen a les mil meravelles amb el filla blanc i el esmicolar d'anacards. Les dues meitats de l'albergínia han estat conquerides per uns brots de remolatxa i olives d'aquí. Una col·lisió de sabors molt atrevida que es pot mullar en un labneh de iogurt artesà. No tenim paraules, només aplaudiments.

Ens retiren el plat i escoltem el soroll de ganivets i cassoles que ve de la cuina, la finestra dels quals comunica amb el pati. D´aquí surt la nostra segona elecció, que és un tiradet de gall de Sant Pere pel qual també sentim amor a primera vista. Ens ha faltat pa per escurar-lo a la llet de tigre d'ají groc, a l'emulsió de maracujà. Agraïm la tendresa el peix, la lleugera sensació que recorre el nostre paladar i que es remata amb una punxada delicada de picor. Ens és per res, però l'hem clavat amb Ses Cosines.