Ca n'Ela

Això és canyella en branca

Entrem a Ca n’Ela amb els sentits ben desperts i sortim hipnotitzats. Veure per creure.

Autor: Joan Ramis Boscana

Quan passegem pel nucli antic de Palma, els nostres sentits tendeixen a despertar com si haguessin estat víctimes d'alguna mena de letargia. Passegem per s’Hort del Rei i ens deixem portar per l'arrulla de l'aigua, descansem en un banc a l'ombra d'un ficus gegantí. Però és l'estàtua del foner qui sembla indicar-nos, a partir del tret, la direcció que hem de prendre per anar a dinar. Ens fiquem al barri de La Llotja, ple de galeries d'art i turistes que admiren la seva arquitectura. De cop i volta, s'obre la porta d'un local que apareix gairebé per ensalm, com caigut del cel. El restaurant Can n’Ela està ubicat en un lloc privilegiat, i en entrar al seu interior nosaltres també ens ho sentim. 

És n’Andrea qui ens dóna la benvinguda, la mateixa que fa un any va inaugurar aquest projecte amb la seva mare. En franquejar la porta, posem els nostres peus sobre un terra hidràulic que dota l'espai de personalitat. La decoració és coqueta. La llum del dia s'obre pas per uns finestrals alts. Il·lumina un mobiliari modern, de fusta, que combina bé amb un jardí vertical que s'enfila per una de les parets. Les dimensions de Can n’Ela són les justes per notar una acollida propera. Som guiats per una escala fins al pis superior i ens acomoden en una taula des de la qual dominem, ara a les altures, gairebé la totalitat del local.

L'Andrea ens canta el menú, uns plats que ja hem pogut observar – som massa curiosos – a les taules veïnes. Per anar obrint boca, ens serveixen un suc de taronja, remolatxa i cúrcuma acompanyat d'un humus adornat amb brots verds. Unes llesques de pa integral amb llavors descansen en una safata. No podem reprimir els nostres impulsos: agafem el pa, l'untem d'humus i un ingredient inesperat va al nostre paladar. Es tracta de la remolatxa, una altra vegada, que esquitxa la pasta de cigrons per conferir-li una frescor sobtada. Gaudim del primer a entrepans lents, regats per la naturalitat d'un suc que ens sembla massa breu. 

Tot sap a hort: llegums, verdura i fruites. Aquesta és la composició culinària d'un restaurant vegà la carta de presentació dels quals no requereix escarafalls. La persona que idea les receptes del restaurant és Ella, que va ser cuinera del Bon Lloc durant vint-i-un anys.

Una trajectòria que la va portar a armar aquest local al costat de la seva filla, que també reuneix anys de recorregut a l'hostaleria. El restaurant s'ubica al carrer del Mar, un nom més que apropiat per a un lloc on arriba la brisa de s’embat.

El següent plat el disposa sobre la taula Aida, que amb aire bromista ens informa que assaborirem dos plats de cullera, un fred i un altre calent: el primer és una sopa composta de cogombre i menta; el segon és una crema de coliflor i llimona. La sopa s'atempera a la perfecció al clima estiuenc, i el toc àcid de la llimona actua com l'avantsala d'una coliflor que sap lleugera, estupenda per a un mes de setembre tan calorós. Un encert tan reeixit com la tercera remesa de menjar que l'Aida, sol·lícita i simpàtica, ens porta a taula. D'una banda, tenim un pastís de mill i carbassó regat amb una crema de cacauet que li va com anell al dit. El cacauet es fon sobre una combinació que no pot ser més sucosa i saludable. Una aposta arriscada que surt tan rodona com la forma. L'altra elaboració no es queda curta, ja que es tracta de una versió vegana del pastís de pastor en què la col llombarda reclama la seva presència enmig de la tendresa de la patata. 

Les postres, per si no en tinguéssim prou, consisteixen en la suavitat d'un iogurt de gerds fet de soja i un pa de pessic de figues i ametlles que semblen acabades de caure de l'arbre. Entrem a Ca n’Ela amb els sentits ben desperts i sortim hipnotitzats. Veure per creure.