GastronomiaYumee. cuina de trobada
Marcar como preferit

De la mà de Marc i Diego, dos grans amics, neix La Romaguera, un restaurant de tapes d'autor disposat a transportar-nos a altres indrets i delectar-nos amb les seves creacions.
Autor: Cristian Rodríguez Domínguez
Per tots és sabut que Sóller és un dels pobles amb més encant de la nostra estimada illa. I no n'hi ha per menys. Un dels motius més evidents és la seva inigualable ubicació, la vall, abraçada per complet per la majestuosa Serra de Tramuntana, que ens deixa una estampa idíl·lica que enamora tot aquell que visita el poble. Els oliverars i sobretot els tarongers i llimoners són els actors principals d'un espectacle sense igual per a la vista. Però a més de la ubicació, també ens encanta la gran varietat de projectes que es desenvolupen a la zona i que són dirigits amb amor i passió per gent del lloc.
És el cas de La Romaguera, un restaurant situat al cor del poble, en un dels carrers més pintorescos del lloc, que comparteix nom amb el negoci. Aquest local va obrir les portes no fa gaire temps i neix de la unió de dos grans amics, Marc i Diego, que unint forces van tirar endavant la seva idea: crear, amb producte de gran qualitat, uns magnífics pintxos d'autor. Com us podeu imaginar, amb aquesta premissa, no ens quedava cap altra que fer-los una visita i degustar nosaltres mateixos alguna de les seves creacions. Ja teníem excusa per tornar a Sóller (si mai se'n necessita una per anar-hi).
Arribem un dia assolellat entre setmana, l'activitat a la localitat és frenètica, visitants per cadascun dels racons. Ens dirigim sense més dilació al nostre punt de trobada. En arribar, podem comprovar que les fotos no mentien i que el carrer, on també hi ha la terrassa del local és molt coqueta. Aquí trobem a Joaquim, un afable cambrer que ens atendrà a la jornada d'avui. Preguntats per si és la nostra primera vegada, diem que sí, aleshores ens explica que la carta la componen tapes on prima la qualitat a les grans quantitats i ens en recomana 3 per persona. Així que en fem cas. Aprofitem també per demanar una aigua gran i freda.
Mentre esperem, ens adonem que el carrer és molt transitat, un anar i venir de gent en tot moment, i en estar a prop del centre, sentim el tramvia passar. És llavors quan arriba el primer dels platerets: uns musclos de grans dimensions, saborosos i perfecta cocció, marinats amb curry vermell tailandès, coco i coriandre. Una salsa lleugerament picant, que farà les delícies dels que estimem els sabors forts, però que no és un impediment perquè ho puguin tastar tots. Un gaudi per començar.
La segona de les tapes estava composta per unes gyozas farcits de bolets confitats amb crema de tòfona i cruixent d'alfàbrega, tot plegat embolicat en una massa casolana i fina, gens embafadora i ben cuita. L'aroma de la tòfona inundava la taula, però no restava sabor als altres ingredients. Curiós el cruixent d'alfàbrega, un toc distintiu i saborosos per prendre entre mos i mos. I, finalment, arriba l'Iberian Pig, un pa bao esponjós, com un núvol, farcit de cansalada ibèrica confitada, cruixent per fora i tendra per dins, que es desfeia a la boca, acompanyada de salsa tàrtara, fulla de shiso i coronat amb ceba adobada. Sabors que es compenetraven a la perfecció, sense treure'n protagonisme l'un a l'altre i regats amb una salsa espessa i lleugera.
En acabar, comprovem que en Joaquim tenia raó, 3 és una quantitat justa per saciar la gana i poder degustar una mica de tot. Us agraïm l'atenció prestada i ens anem satisfets amb l'elecció i amb un restaurant més a la llista d'imprescindibles. Els desitgem tota la sort del món i esperem tornar aviat.
Opcions suggerides