Raimundo Burger

Hamburgueses que guanyen premis

El producte és sempre del mercat i fresc; es declaren enemics acèrrims dels precuinats i congelats.

Autor: Joan Ramis Boscana

Moltes i molts vam cridar de goig quan es va prendre la decisió de vianants el carrer Blanquerna. D'un temps ençà, el carrer ha passat a convertir-se en l'epicentre d'una activitat fervent. Els automòbils ja no circulen per una via lliure de contaminació. A canvi, la gent s'amuntega a les nombroses terrasses que caldegen un ambient sempre animat. Nosaltres acabem de sortir de la llibreria Racó de quotes, on ens han aplicat un descompte de deu euros a l'últim llibre que ens hem comprat. Ens hem acostat també a la botiga de segona mà de la Fundació Deixalles i després, ja en plena hora de papear, ens hem dirigit al Raimundo Burger perquè tenim una reserva de la qual ni se'ns acudeix escapar.

La carta de presentació del Raymond està composta per un enfilall de premis i bones crítiques. Durant un parell d'anys gairebé seguits –2018 i 2020–, dues de les seves delícies van ser condecorades amb el primer premi de La batalla de Burger: La Francesa i La Canadenca. Amb aquests guardons al nostre cap, la boca se'ns fon pel camí fins que el Raimundo es planta davant nostre. Ja d'entrada, el tracte dels cambrers és molt encantador i servicial. Hem hagut de trucar per telèfon perquè hi cabia la possibilitat que arribéssim una mica tard. Per tota resposta, ens han comunicat quin problema no n'hi ha cap; fins i tot ens han proposat demanar el menjar per endavant per si la cuina hagués tancat. Finalment, aconseguim arribar puntuals perquè volem gaudir del banquet tant de temps com puguem.

El Raimundo Burger de calle Blanquerna és una mica més espaiós que el de la plaça Raimundo Clar, però tots dos guarden la mateixa semblança estètica: una pàtina de pintura blanca pinta una paret de maó quan accedeixes al local; la resta del seu interior és un homenatge a l'estil que s'estila a bona part de les hamburgueseries: l'industrial, governat per sostres, parets i columnes negres. Des de la nostra taula, col·locada sobre un rectangle de terra amb rajoles hidràuliques, podem veure l'àmplia terrassa de què gaudeix aquest segon establiment que va obrir les portes el juliol de l'any passat. El seu eslògan ho diu tot: Nou local, mateixes burgers. Que mantinguin el mateix esperit culinari en el seu nou projecte és un èxit que celebrem tancant el puny sota la taula, no cridarem gaire l'atenció. La carta del Raimon és curta perquè només així aconsegueixen potenciar les seves hamburgueses, elaborades amb carn picada d'agulla de vedella gallega. El producte és sempre del mercat i fresc; es declaren enemics acèrrims dels precuinats i congelats. I nosaltres, amants de la bona cuina, coincidim amb aquest credo.

Les hamburgueses en què s'han especialitzat en el Raimon són set. Sis han estat anomenades amb un gentilici. A banda de les dues guanyadores que ja hem lloat abans, també tenim La Mexicana, La Italiana, L'Argentina i L'Americana. L'única que no s'engloba a cap país perquè la seva bandera no entén de pàtries és la vegana, una opció que fa somriure els que combreguen amb aquesta creença i els que volem provar altres coses. No obstant això, a nosaltres ens cau del cel La Mexicana. És a dir: cent vuitanta grams de vedella poc feta que, en mossegar-la, ofereix un to rosat al seu interior. El sabor d´aquesta carn, lliure de conservants i colorants, és intens. La masteguem amb lentitud perquè som uns llaminers. El pa brioix, ruixat amb unes llavors de sèsam negre collides a Mallorca, lleugerament torrat, s'uneix en matrimoni amb la textura caramel·litzada de la carn. Aquesta hamburguesa és un portent que no diu que no pas al formatge, que combina cheddar amb més sense complexos. La ceba morada i el guacamole – recordem, el seu origen és mexicà – li aporten una coïssor subtil i fresca. Tot acompanyat per mitja ració de moniatos esquitxats amb llima i patates empolvorades amb romaní. Una fantasia perfectament balancejada.