Plaer Natural

Menjar sa és un plaer

El restaurant té un encant senzill amb ecos casolans. I el mateix podríem dir del menjar.

Autor: Joan Ramis Boscana

Diuen que per conèixer una ciutat t'has de perdre. Una desorientació que sol donar-se al vagar pel centre històric de Palma, on centenars de carrerons s’entrecreuen en multitud d’interseccions que porten a zones diferents. Avui hem acabat a Sa Gerreria, un barri amb moltíssima solera que està patint un nou impuls i on els bars, un dels seus reclams, asseuen a les terrasses joves que volen picar alguna cosa i fer una estona agradable amb els seus amics. Entramos en la plaça de la Quartera, on el Bar Flexas o a Tortilleria, al capvespre, són dos dels centres d'animació per excel·lència. Avui el temps no acompanya gaire perquè està plovisquejant, i el clima ens empeny a buscar resguard al Plaer Natural, un vegetarià ubicat al costat de la botiga Flamencs Vintage Kilo. Un local que es distingeix per uns plats casolans i sans. Una combinació irresistible.

La calor ens envolta just en posar un peu al restaurant, que a mà dreta té una barra que s'enfronta a un finestral des que podem observar la pluja mullant la plaça. S'està a gust al Plaer Natural, un local que té una mida a simple vista enganyós. Sembla estret i de proporcions discretes, però les seves tres altures després indiquen el contrari. Si deixem enrere la barra i ens dirigim al fons del restaurant, un parell de graons ens fan baixar a una estada oberta i ubicada a un nivell lleugerament inferior, poblada per algunes taules. En una cantonada del local, uns esglaons inciten a pujar per poder menjar a la planta de dalt, arrambats a una barana. Hi ha un element arquitectònic que es fa recurrent a Plaer Natural, i és l'arc. El podem veure per estructurar el restaurant en diferents ambients, per pujar per una escala o per escodrinyar l'interior de una cuina que fa olor que alimenta. I a ella ens devem.

La cambrera ens asseu a la planta de baix, on la sensació de recer en un dia com avui augmenta encara més. Un grup d'amigues acaba els seus plats, amb una ampolla de vi presidint la taula. Se les sent animades. La noia que ens ha atès ens pregunta si preferim un lloc més tranquil, però l'excitació de la xerrada no ens importa. El que ens importa és la segona opció de menú que ofereix el Plaer Natural – la primera és una mica més breu –, que consta de tres plats i postres. La raó que ens porta a triar aquesta alternativa, més enllà de la nostra gana, és que volem tastar com més menjar millor. Us comuniquem la nostra comanda a la cambrera, que marxa cap a la barra caminant sobre un terra hidràulic. El restaurant té un encant senzill amb ecos casolans. I el mateix podríem dir del menjar.

El primer plat ens arriba en forma d'amanida. Els ingredients? Una quinoa que al costat de la ruca fa de sustentació per suportar un petit exèrcit de cigrons, la textura arenosa dels quals es confronta amb la lleugeresa del coriandre i el cogombre. Una barreja que és de tot menys pesada, mediterrània, i que ens han servit sense frivolitats. La frescor d'aquesta aposta es coordina amb la calidesa del segon, que és una interpretació vegetariana del fricandó, que en lloc de carn porta talls de seitan barrejats amb arròs basmati, pèsols, pastanaga i patata. Un guisat que podria haver preparat la nostra mare, amb un gruix que omple sense empatxar i una temperatura que indica que acaben de retirar-lo del foc. La cullera es delecta al bol fins a netejar les vores.

Quan quasi pensem que la festa s'acabaria, un tac d'un volum que no esperàvem – gran ho és una estona – es presenta davant nostre amb un farcit de xampinyons, mozzarella i humus gochujang, que a diferència del més convencional, es fermenta amb soja i pebrots picants. La coca està cruixent, un tacte que crepita a la nostra boca per xocar de front amb l'esponjositat de l'humus. En algun moment, recorrem a ganivet i forquilla perquè l'interior del tac es vessa pel plat. Ens valem del pa bru que ens han servit d'entrant per no deixar ni rastre de res.

Ens encantaria parlar-te de les postres: un pastís de garrofa banyat amb salsa de nabius. Però aquesta meravella hauràs de tastar-la tu mateix.