Nus

Tradició i innovació van de la mà

Nus, un lloc per descobrir, assaborir i que no deixa indiferent ningú.

Autor: Cristian Rodríguez Domínguez

Avui ha clarejat un radiant dia assolellat de primavera. Aprofitant aquest meravellós dia, decidim anar a passejar pel centre de Palma. Carrerem per la zona de Jaume III i rodalies, deixant-nos portar, sense rumb fix, sense presses. És divendres, gairebé migdia. Arribem al Passeig Mallorca, a prop del final. Decidim aturar-nos a prendre'ns un refrescant vermut i piscolabis en la sempre concorreguda Vermuteria Sant Jaume. Prenem seient a la terrassa i demanam dos vermuts rojos amb olives i patatilles. Podríem haver demanat alguna cosa més, perquè la carta és variada i tot té una pinta meravellosa, però tampoc volem omplir-nos gaire, ja que hem reservat taula en un lloc que fa temps que ens recomanen i la nostra intenció és, per descomptat, gaudir sense preocupacions.

S'acosta l'hora que havíem fet la reserva, així que ens posem en marxa. Per escurçar, travessem el parc de Sa Feixina. Encarem el carrer Aníbal, el mateix que ens dirigeix ​​al Mercat de Santa Catalina. Encara que en aquesta ocasió, ens parem al principi, just al costat de la botiga de la Fundació Vicente Ferrer. Hem arribat: Nus Palma és el nostre destí final. I és que no era la primera vegada que sentíem parlar d'aquest lloc i dels seus menús setmanals, de degustació i carta, amb una influència clara de la cuina asiàtica, encara que com ells mateixos diuen, amb aquest toc d'ingenuïtat i inquietud i sense deixar de banda allò de sempre, les arrels i tradicions.

Entrem. El local és acollidor, ni molt gran ni molt petit, amb una decoració senzilla, que convida a seure i gaudir. La cuina, situada al fons a la dreta, oberta. Un cop asseguts, ens porten la carta. Veiem els diferents plats fixos i plats que, escrits en bolígraf, van canviant. Encara que havíem vingut amb un propòsit clar, el menú, vam decidir donar l'oportunitat a un plat que ens havia cridat l'atenció: pargo marinat en alga Kombu.

Servei. Aviat ens portarien els primers plats. I ho feien de la mà de Irene, la xef i principal artífex d'aquest projecte. En aquest cas, una amanida de pop i carxofes cruixents. Com passaria d'ara endavant, els ingredients frescos, els sabors i les textures, farien les delícies dels nostres paladars. El pop tenia el punt de cocció perfecte, passat a la graella i acompanyat d'uns saborosos brots verds i anacards. Les carxofes, cruixents al seu arrebossat de tempura i salsa de soja, amb toc cítric. En volíem més.

Arriben els principals. Sopa Dashi amb Somen. Un suculent brou amb només 3 ingredients, però d'intens sabor i acompanyat amb una generosa porció de fideus somen. Continuem amb l'arròs sushi, presentat en un bol transparent i, sobre això, un rovell curat. Una combinació perfecta. Ha arribat el moment de la nostra elecció fora de menú, el pargo. Peix fresc i exquisit, servit amb una manta d'alga Kombu i salsa, que eleva els sabors a un altre nivell. I, finalment, el conill satai. Una sucosa cama banyada a salsa satai, on els seus ingredients estaven perfectament balancejats.

Punt i final. Crèiem que la millor manera d'acabar aquest excel·lent menjar era delectar-nos amb un dels seus postres casolans. Decidim triar un clàssic de la cuina espanyola, la torrija. Amb una cruixent capa de sucre caramel·litzat, un interior d'una massa deliciosa, tot plegat coronat amb una bola de gelat de vainilla. Ara sí, ha arribat el moment de la nostra marxa, no sense abans agrair a la Irene tota la seva atenció i la seva bona feina a la cuina. Ens comprometem amb ella a tornar ia deixar-nos sorprendre pel menú degustació. Ha estat una gran experiència.