Mouna

Pura medicina

Una interessant barreja de sabors, equilibrada amb tacte, en què predomina una dolçor mesurada.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Vegetarià, ecològic i ètic són tres dels adjectius que defineixen Mouna, un restaurant particular pel seu propòsit i la seva proposta culinària, que es plasma en plats cuidats, saludables i cuinats, majoritàriament, amb producte local. El descobrim un migdia a la Plaça Drassanes, veinada de La Llonja, a l’interior d’un bellíssim edifici rehabilitat.

Mouna ocupa part de la planta baixa de Espai Buit, un centre que alberga trobades, tallers, exposicions, xerrades i classes de ioga, i promou el benestar holístic. un oasi de calma cura al detall: poques taules, una gran barra creada amb portes recuperades i parets blanques que multipliquen la llum natural.

En acomodar-nos, arriba a les nostres mans una carta dissenyada amb cura i una de les cambreres ens trasllada des d'on batega el cor de Mouna: aquí, el producte fresc i de proximitat és el protagonista de cada recepta, amb l'objectiu de promoure els camps i donar suport als pagesos de l'illa, i l'alimentació saludable i nutritiva és l'eix vertebrador de la cuina.

La filosofia de Mouna és seductora, així que bussegem a la seva carta amb atenció plena i descobrim una selecció de coques -de ceba confitada, de trempó, de carbassó i hummus, i una margarida-, dues taules de formatges -una de vaca, ovella i cabra, tots artesanals, i una altra de formatges vegetals, acompanyats olives, pera rostida i crackers; una proposta d'entrants frescos amb verdures i amanides de l'estació;vegetarians o vegans i cap no conté sucres processats.

Encarreguem una kombutxa de mandarina, cúrcuma i pebre -refrescant i original- i una copa de vi blanc de Vinya Son Fangos, entre d'altres opcions de la terra, com Capgiró, Soma, Sió i Turgent.

Els plats de Mouna són bells per la seva disposició, però també perquè transmeten la bellesa del paisatge illenc a través dels seus ingredients. Elaborats, però sense pretensió d'aparentar allò que no són, celebren els darrers dies d'estiu a través d'una gastronomia senzilla, mimada i meditada.

La coca de carbassó i humus de remolatxa es presenta com una evolució de la mítica coca de trempó Colorida, fresca i sorprenentment lleugera. Un entrant ideal per fer-nos una idea del que està a punt de venir.

Entre una lasanya i un gran ravioli, el raviolis oberts està format per capes superposades de pasta farcida de verdures, que coronen una deliciosa salsa de tomàquet amb crema de formatge maonès i pesto.

Dues pastanagues al forn sobre crema d'humus, acompanyades de moniato i olives, són el segon principal pel qual apostem. Pura medicina que nodreix el nostre cos i homenatja la nostra terra.

La carta de postres de Mouna està en completa sintonia amb la proposta salada i, entre el cheesecake de nabius i formatge vegà, elbrownie, elbanoffee, el gelat i el mousse de coco -la selecció és irresistible- finalment ens decidim per l'últim, un colofó ​​de llet de coco, crema d'anacards i melmelada servit, preciós, en una copa de vidre.

Durant l'experiència, que allarguem sense presses, assaborim, fem olor i ens recreem a cada mos. Ens deixem sorprendre i busquem matisos sense esforç perquè Mouna convida, precisament, a això. D’aquí el seu nom, que significa silenci en sànscrit. Un regal que va molt més enllà del paladar, un imprescindible en aquests temps.