Ca'n Calent

Gaudir sense remordiments

Arribats a aquest punt (que ens condueix fins als límits del plaer que un pot degustar en un dinar) ens abracem a la indulgència i, sense remordiments, anem a buscar unes postres compartides.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Aina Coll

En Miquel Calent no necessita presentació. La seva visió i la seva destresa davant dels fogons, però també la seva personalitat apassionada i aclaparadora, l'han convertit en un referent de la gastronomia mallorquina –més enllà de qualsevol estrella–.espectacles culinaris, el seu restaurant, Ca'n Calent, és una destinació d'obligat pelegrinatge per a tothom que entengui el menjar des del gaudi -com nosaltres-.

Ubicat a Campos, el local que regenta amb el seu germà Joan Vicens, qui s'encarrega de la part vinícola de la proposta, és un espai modern, cuidat i acollidor, amb un gran saló on arribem després de fer una ullada -amb curiositat irremeiable- al gran expositor de vins que connecta la sala-bar, que funciona d'entrada, amb el menjador. L'ambient, tranquil un dimecres al migdia, ens convida a relaxar-nos, a conversar ia degustar.

Prenem seient i explorem la carta, un mapa que guia la ruta d'un viatge pel delit i l'alegria: tripes de vedella, calamar a l'estil de «la padrina Calenta», arrossos -de bacallà, de sípia, de carn i de verdures de temporada-, i una selecció de carns i peixos: llom d'emperador, canelons de pop, timbal d'ànec rostit, porcella negra desossada i entrecot de vedella mallorquina formen part de la complaent llista.

Atractiva i suculenta, la carta no ens posa gens fàcil l'elecció, però decidim començar amb un primer per compartir, seguir amb dos principals i arrodonir la jugada amb unes bones postres, així que, mentre piquem una mica de pa amb sobrassada i olives -una forma d'obrir la gana 100% Fet a Mallorca-, arriba a la taula el primer acte: patates de pobre amb rovell d'ou, xampinyons i tòfona negra. És una proposta riquíssima i molt saciant amb la qual gairebé ens quedem plens només començar, però de la qual no podem resistir-nos a mullar, una rere l'altra, llesques de pa fins a fer desaparèixer l'últim rastre de salsa del fons del plat.

Com a principals, escollim els canelons de pop, xiitakes i avellanes, que ens meravellen amb un sabor sorprenent que desafia el sempre desitjable caneló convencional, i el tàrtar de vedella mallorquina, foie i ou ferrat, un plat refrescant a la boca, de sabors equilibrats i, de nou, en una ració més que generosa.

Arribats a aquest punt (que ens condueix fins als límits del plaer que un pot degustar en un esmorzar) ens abracem a la indulgència i, sense remordiments, anem a buscar unes postres compartides. recreem l'autèntica barbaritat per a les papil·les gustatives que resulta ser aquesta sort de pastís de tres xocolata desconstruïda que estimem i que trigarem a oblidar.

Més d'una vegada hem escoltat Miquel Calent parlar de com, quan era petit, observava, escoltava i ajudava la seva àvia Calenta mentre guisava a la cuina de casa seva. Que va ser ella qui li va contagiar la curiositat pel que passa entre els fogons i la passió pel receptari tradicional. Ca'n Calent agraeix profundament que, algunes vegades, la família tingui aquesta capacitat d'influir en allò que sabem i estimem fer.