Són capaços, els aliments, d'explicar la nostra cultura, la nostra història i les nostres arrels? i quina posició ocupen aquests en les relacions que construïm? Aquestes són algunes de les qüestions que van fer reflexionar Deborah Piña durant un viatge a Mèxic. En realitat, la mallorquina es va llicenciar en dret i sociologia, però va ser una estada al país dels tacs i el mescal el que va canviar la seva visió sobre el paper que juguen els aliments a les nostres vides. «El blat de moro és capaç d'explicar tota una civilització. Aquí va ser quan em vaig preguntar quin era l'aliment que donava sentit a la Mediterrània», ens explica durant la nostra distesa conversa. Aquesta reflexió sobre el blat de moro seria el germen del que avui és L'illa culinària de Deborah, un projecte personal que gira al voltant de l'aliment mediterrani, la seva passió.
Actualment, i des de ja fa uns anys, Piña desenvolupa experiències per tal de promoure la cultura de l'aliment local en un antic forn del segle XVIII ubicat al centre de Palma. La seva no és una escola de cuina a l'ús, sinó més aviat una experiència cultural que ofereix la possibilitat d'acostar-se a aquesta altra Mallorca, l'autèntica, la saborosa, l'aromàtica i, finalment, l'arrelada.
Per donar a conèixer -i apropar- les persones que ens visiten aquesta altra cara de Mallorca, crea i imparteix cursos, itineraris i esdeveniments, i ofereix el seu servei de càtering privat. Als tallers en grups reduïts, per exemple, ensenya als turistes –el 90% dels seus clients són estrangers– aliments propis del mediterrani, plats típics i tradicions culinàries. Als esdeveniments, per als que busca localitzacions en plena natura, cases senyorials o vinyes, ofereix passejades que combinen el descobriment cultural i històric i la degustació de productes locals.
Tots els serveis tenen un propòsit comú: donar a conèixer la cultura gastronòmica d'arrel, ser un pont entre cultures, fer que els que volen descobrir l'illa connectin amb la identitat culinària del lloc. Perquè això sigui possible, no hi ha res impostat ni rebuscat en les seves iniciatives perquè al que vol arribar és aquest menjar d'àvia, de casa, en certa manera primigènia, que potser ja no es troba a molts restaurants.
«El turisme pot ser molt profitós quan tornem a replantejar la riquesa cultural de l'intercanvi».
El concepte originari de les seves propostes s'inspira en les experiències que li agrada viure quan visita altres llocs, altres cultures. Quan viatja, ens confessa, li agrada «anar al mercat, conèixer gent local, descobrir productes…» i això és exactament el que intenta recrear al seu projecte. En aquesta travessia cap a l'autenticitat també hi ha un factor molt important que Piña posa en valor i agraeix el factor humà: «Tinc molta sort amb la gent que ve i he gaudit de conèixer totes les persones que han vingut aquest estiu. Ha estat una trobada, un enriquiment. El turisme pot ser molt profitós quan tornem a replantejar la riquesa cultural de l'intercanvi».
A més de la recerca del que és humà, cultural i autèntic, un altre tema que surt a la llum en la nostra conversa és el de la naturalesa, unit al de la medicina. Quan busques l'essència de sabors, olors i ingredients que representen una identitat, et trobes amb la vegetació, amb la natura, que són una font d'aliment i de medicina». De fet, amb el seu amic Joan Canaves, herbolari i destil·lador, tots dos experimenten aquesta essència de l'illa tant a tallers com a la seva retirada Mallorca essencial.
En aquesta singular proposta, que ja ha celebrat la seva segona edició, tots dos proposen uns dies de connexió a la natura en què les plantes i els productes locals –i els seus innombrables beneficis- són els protagonistes. De nou, en parlar del retir al Puig de Randa, torna a sorgir la paraula arrel: «en una magrana, al romaní, en una llonganissa… aquí podem trobar les nostres arrels gustativament i olfactivament. I les hem de protegir i custodiar».
«Des de l'amor es desperta la consciència».
El projecte de Deborah Piña va prenent forma amb el pas del temps, de manera orgànica. Fa més de deu anys que és xef privat i, de mica en mica, ha anat desenvolupant la resta dels seus serveis. Durant els mesos més durs de la pandèmia –i els successius confinaments–, va haver de parar i, en aquell lapse de temps, va comprendre la importància i el sentit que tenia, per a ella, el que estava fent. Va ser llavors quan es va adonar que li venia de gust estar al servei de l'illa. «Volia cuidar-la, que la gent la conegués des d'un angle més íntim i, des d'allà, voler-la».
En aquesta voluntat de cura, la sostenibilitat també hi juga un paper important. Com tots, Piña revisa els punts en què la seva feina pot anar millorant cap a un camí més respectuós amb el planeta, però sens dubte el seu impacte positiu -potser de forma indirecta- ja és present en moltes accions quotidianes: aposta per productors locals, afavoreix la cadena autòctona i convida, a través de les seves experiències, a voler l'illa perquè, com ella reflexiona en veu.
El menjar ens uneix. Cuinar junts, celebrar al voltant d'una taula, tastar ingredients, tastar un bon vi i brindar-hi… són petits gestos quotidians que formen part del nostre estil de vida. Actes senzills que homenatgen les nostres tradicions, les nostres arrels, la nostra manera de ser i conviure. I això és justament el que Pinya ens proposa i reivindica. No ens podria agradar més tornar la mirada cap a la terra i els seus fruits; aquesta estimació cap al sabor, el tacte, l'aroma d'una Mallorca que sempre estarem disposats a redescobrir.
