Ca'n Joan de s'Aigo

Una tradició molt dolça

Hi ha pocs gestos a l'illa tan nadalencs com aquest: seure a Can Joan de s’aigo, tallar un tros d'ensaïmada fumejant i mullar-lo, sense mirament, en xocolata calenta.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Es diu que un establiment és emblemàtic quan és significatiu i representatiu d'un lloc, ja sigui per la seva proposta gastronòmica, per la seva història o per com està d'arrelat en una societat. Sens dubte, a Can Joan de s’aigo aquest adjectiu li senti com a anell al dit: la seva carta és un homenatge als clàssics, dolços i salats, de la gastronomia mallorquina, la seva història és de tot menys avorrida i indiferent -es remunta tres segles enrere-, i la seva idiosincràsia ha fet que, qualsevol dia, a qualsevol hora, una processó de fidels parroqui.

Sempre és bon dia per anar a esmorzar a Can Joan de s’aigo, però quan el calendari indica que estem ja a les portes de la Nadal, aquesta visita es converteix en impepinable. A les 9:00 h del matí d'un dia feiner, doncs, entrem a la sucursal de Baró de Santa Maria del Sepulcre o, el que és el mateix, accedim a un temple de gaudi i alegria que sap a tradició.

Entre grans quadres de bodegons i paisatges, llums aranya i sofàs entapissats en vellut granat, hem vingut a gaudir. La decoració, una mica barroca, encaixa a la perfecció amb l'uniforme -clàssic i fosc- dels cambrers, que semblen portar tota la vida aquí, delectant-nos amb xocolata a la tassa i ensaïmades irresistibles.

La vitrina de vidre sobre una barra de fusta que presideix Can Joan de s’aigo és tota temptació, una invitació a caure rendit davant l'àmplia oferta de producte local: cocarrois, panades i tot tipus de petxines salades conviuen amb els imprescindibles de la nostra rebosteria: gató, cremadillos, crespells, coca de quart i coca de patata. Aquí és res.

Un festí d'elaboracions casolanes reivindica la nostra indulgència mentre repassem la carta per si ens ha escapat alguna cosa. Per un moment, se'ns acudeix encarregar uns gelats artesans -un altre emblema del lloc-, però el fred ha arribat -per fi- a l'illa i no hi ha millor excusa per lliurar-nos a una suculenta xocolata a la tassa que acompanyem com mana el ritu: amb una ensaïmada i una porció de quart que arriben ràpid a la nostra taula i ben empolsats de sucre.

Hi ha pocs gestos a l'illa tan nadalencs com aquest: seure a Can Joan de s’aigo, tallar un tros de ensaïmada fumejant i mullar-lo, sense mirament, en xocolata calenta. És un acte dolç -molt, molt dolç- que fa que cadascun dels Nadals que has viscut desfilin, una a una, davant dels teus ulls. Records, imatges, llums, regals i molta màgia es condensen en aquesta estoneta de plaer que reconforta, que assossega, que abraça.

Ca'n Joan de s’aigo va ser una de les primeres xocolateries d´Europa, però la seva fama es deu a molt més que a la seva dilatada trajectòria. L'enllaç que s'ha creat entre l'establiment (que compta amb dos locals més, un a Carrer Can Sanç i un altre a Carrer del Sindicat) és sens dubte la seva millor carta de presentació. Tant que, a la Nit de Nadal, moltes famílies acudeixen, any rere any, a delectar-se amb una xocolata amb ensaïmada, una tradició que s'allarga durant tot l'hivern. És un costum, i mai un costum va ser tan suculent. Celebrem-ho.