Café Macondo

Quilòmetre zero i plats de deu

Ens sentim com a casa al Cafè Macondo, que compta amb un hort urbà del qual extreuen bona part dels seus ingredients.

Autor: Joan Ramis Boscana

S’Escorxador és un d’aquells espais que a Palma ha tingut diverses vides. Aquest enorme complex d'estil modernista avui acull diferents negocis que es debaten entre el comerç i l'oci, entre el que és privat i el que és públic. Nosaltres sentim especial debilitat per la plataforma ciutadana que fa uns anys va venir a salvar els Cinemes Renoir, que no és cap altra que Qui Ciutat. Al costat d'un quiosc on venen les entrades, aturem la nostra mirada a la cartellera i ens decidim per una pel·lícula europea que es projecta a les cinc de la tarda. No volem menjar a casa. Pensem en algun lloc que estigui per la zona i recordem el Cafè Macondo, del qual tant ens han parlat per culpa de la seva cuina conscient i saludable. És només a cinc minuts a peu, una distància curta que celebrem. 

Curat per unes porxades de la carretera de Valldemossa, el Cafè Macondo crida l'atenció precisament per la discreció. Algunes persones donen compte del menjar en unes taules ubicades a la terrassa, sobre la qual penja un rètol blanc presidit per una papallona envoltada d'un anell de flors. El nom i el logotip de l'establiment són la bestreta de la seva filosofia: naturalesa i realisme màgic. Aquests dos conceptes són més que suficients per accedir a un indret amb una personalitat noble i honesta. El mobiliari ja és tota una declaració d'intencions, fabricat a partir de la reutilització de materials. En un racó del local hi ha un espai destinat a la relaxació: llibres, un petit sofà i un florit jardí vertical. Aquí no hi ha pretensions; el que hi ha és vida. 

Seiem a la nostra taula. Dirigim la nostra mirada a un sostre colorit que fa bona parella amb els coixins d'algunes cadires, estampats amb un arc de Sant Martí. El Cafè Macondo està decorat amb objectes ètnics que impregnen el lloc amb rampells exòtics. És Luisa qui ens serveix una Rosa Blanca i ens explica de què consta el menú complet. La cosa no pot començar millor perquè de primer hi ha una crema, i ens han dit que aquestes són un veritable delit per als sentits. El segon consisteix, tal com elles ho denominen, en un “no pollastre” a la basca que ens deixa ben intrigats. Per això ho demanem. Luisa marxa cap a la cuina. El glop de la Rosa Blanca ens recorda on ens trobem: a les entranyes d'una Mallorca on s'escolten els ecos d'una música llatinoamericana. Així és el Cafè Macondo. 

La crema no es fa esperar gaire. La Lluïsa la disposa sobre la nostra taula. El seu color és ataronjat perquè els seus ingredients són la pastanaga i la carbassa, ben especiades. L'espessor d'aquest primer plat és coronat per dues làmines de pa. Només cal una cullerada per confirmar allò sobre el que ens havien avisat: efectivament, estem davant d'un puré riquíssim, suau, dotat d'un gust de fruita i verdura accentuat per les espècies que suren al bol per contrarestar la dolçor de la carbassa. Quan ens assabentem que el primer plat sempre és una crema, no ens sorprenem. Ens demorem tant com podem mentre la assaborim.   

El segon apareix a la nostra taula per resoldre el misteri d'abans. Es tracta d'un guisat compost per arròs blanc, all, ceba i pebrot vermell i verd. Un conglomerat d'ingredients amanits amb salsa de tomàquet i una fera que agafa el relleu al pollastre. No podem demanar més a aquesta versió vegetariana d'un plat arrelat a la cultura euskaldun. Una recepta que se serveix calenta per a aquesta tardor que ja estreny, i que sap a elaboració casolana gràcies a una hiura que porta el pes del plat. Ens sentim com a casa al Cafè Macondo, que compta amb un hort urbà del qual extreuen bona part dels seus ingredients. Les postres vénen en forma de iogurt natural amb cereals i boçins de fruita que barregem en una vaixella de coco.

Abans de marxar, donem l'enhorabona als qui capitanejen aquest local: a la Lluïsa i la Luna. Dues persones conscienciades que imparteixen tallers per a dones en situació vulnerable al seu local. Xapó per al Cafè Macondo.