Buco Burger

El secret es a la carn

Les tretze ricures que completen la carta del Buco estan elaborades amb carn d'angus irlandesa. Ells mateixos la piquen cada dia.

Autor: Joan Ramis Boscana

Per més que passi el temps i que ens hàgim acostumat a la seva presència, l'edifici de La Misericòrdia ens continua resultant igual d'imponent. La seva austeritat llueix aclaparadora, i els seus jardins i claustre ens cedeixen una invitació perquè els contemplem amb goig. Acabem de sortir de les seves instal·lacions perquè ens hem tret el carnet de la Biblioteca de Cultura Artesana, una assignatura pendent que havíem estat postergant durant algunes setmanes. Recorrem ara Via Roma i ens apropem a una hamburgueseria que des del 2018 ha devorat el cor dels palmesans. A només tres minuts a peu i molt a prop del Passeig Mallorca trobem Buco Burger, un projecte liderat per un Xisco Ramis que ha contagiat al seu equip la seva passió per la carn. 

A l'exterior, l'establiment compta amb una terrassa composta per unes poques taules, totes ocupades. El que ve a ser un preàmbul del que ens trobarem a l'interior del local: està de gom a gom. El Buco Burger del carrer Rubén Darío – tenen un altre establiment a El Molinar – és de dimensions més aviat petites. Les canonades gruixudes que recorren el sostre, la barra amb rajoles negres i la seva il·luminació tènue li donen un aire industrial. Seiem en un sofà allargat adherit a la paret, un neó amb el nom de l'hamburgueseria parpelleja al nostre costat i els comensals, cadascú a la seva, xerren amb les seves parelles, fills o amics. És complicat centrar l'atenció en el contingut de les converses mentre la carta del Buc, suculenta com ella sola, ens demana que li fem cas. No ens queda cap altre remei que fer-hi una ullada.

Els entrants porten com a títol un Comencem bé a qui donem la raó. Les deu alternatives que ens donen la benvinguda són massa temptadores, però algun ocellet ens ha dit que els Nachos Buco són un deu que ens podem passar per alt, que obviar-los seria un pecat imperdonable. I després hi ha les hamburgueses, és clar. El vaixell insígnia del projecte. Les tretze ricures que completen la carta del Buc estan elaborades amb carn d'angus irlandesa. Ells mateixos la piquen diàriament i la seva mida es pot ampliar en funció de les apetències. És la Cozumel qui ens sedueix per la descripció picant dels ingredients. Sabem que inclinar-nos per una hamburguesa és a dir adéu als seus bucos, les altres estrelles d'un lloc que també deixa buit per a uns entrepans que, almenys en aparença, semblen una fantasia. Al costat de la porta, un noi està a punt de ficar-se un de pit de pollastre entre pit i esquena. La seva cara de felicitat ho diu tot.

Deixem d'observar el que passa al nostre voltant perquè el primer és el primer. I el primer que ens serveixen és una ració de nachos les tortites dels quals fregeix el propi personal de Buco. El diferencial d'aquest plat no consisteix en el deliciós guacamole ni en l'exquisit bec de gall. És la carn de porc esmicolada, impregnada en una crema agra barrejada amb salsa barbacoa, la que aporta un plus molt terrible. Si compartir és viure, aquests nachos per a dues persones són la vida mateixa. Ens estem xuclant els dits quan la nostra Cozumel ens ve a saludar. Estem davant d'una torre d'ingredients de primera qualitat, sostinguda per algun fenomen físic que no acabem de comprendre. El pa és esponjós, la seva tova contrasta amb el to picant de la melmelada de jalapeny i la maionesa sriracha. Els cent vuitanta grams de carn – aquesta vegada l'hem demanada poc feta – tenen un sabor perfectament condimentat. La ceba caramel·litzada afegeix un grau de dolçor que s'harmonitza amb el pa. Tot ben cobert amb un emmental que passa a fondre's sense perdre presència.

Quan sortim de Buco Burger, mirem la nostra agenda per poder reservar taula un altre dia. Hem de passar comptes amb algun plat més.