GastronomiaYumee. cuina de trobada
Marcar como preferit

Do de Pit, ambient irreverent amb una proposta culinària desenfadada i saborosa. Sigueu Benvinguts!
Autor: Cristian Rodríguez Domínguez
Fotògraf: Jaume Oliver
Si d'alguna cosa podem estar orgullosos al nostre país és de la quantitat i varietat de bars i restaurants que es poden trobar a cada ciutat o poble. Tenim els tradicionals, els que anomenem “de tota la vida”, on es reuneixen els veïns i veïnes del barri o el poble, els parroquians, els de sempre. Hi ha els de pas, aquests que hi ha als marges de les carreteres secundàries, on “si hi ha camions aparcats, els menús són bons”, o almenys, és el que sempre m'havien dit els meus pares. N'hi ha que s'especialitzen en tapes, d'altres en arrossos, variats o esmorzars. En definitiva, hi ha un bar per a cada dia, per a cadascun de nosaltres i nosaltres.
En un poble tan concorregut i visitat com el de Sóller, aquesta varietat no seria menys. I és que són molts els que al llarg de l'any i sobretot en el període estival, decideixen passar-se a descobrir tot allò que aquesta vila els pot oferir. Nosaltres decidim fer el mateix, i ens apropem a caminar i descobrir alguns dels seus racons, com el jardí botànic o a cooperativa agrícola de Sóller. Després d´un matí de passeig, arriba l´hora d´escollir un lloc per dinar i descansar una mica.
Podíem haver-nos decidit per un dels molts restaurants que es troben situats a la Plaça de la Constitució, amb una extensa i variada carta, però la nostra idea era clara, en volíem un de més local, “de poble”. I ho trobem. Carrerejant una mica més allunyats del centre, arribem a Do de Pit. Una taverna situada a la Plaça d´Amèrica. Un local no gaire gran, però que compta amb uns finestrals oberts que donen a la plaça i fan de terrassa. Preguntem si hi ha lloc disponible per a dos, i la cambrera, que ens rep amb un gran somriure, ens diu que per descomptat, que triem la taula que més ens agradi.
Seiem i ens porta la carta i demanem les begudes: una coca cua i una Puig de taronja. De la carta destacar sobretot la gran varietat de tapes i racions per a tots els gustos, inclou també opció vegana – una selecció d'amanides i hamburgueses. Com que un té més gana que l'altre, demanem una tapa, una ració de patates i l'hamburguesa casolana. Mentre esperem que ens portin el menjar, entaulem conversa amb la taula del costat, que estan acompanyats de la seva gossa (el local és Petfriendly). Aviat arriba tot allò que havíem demanat. El que més crida l'atenció, sense desmerèixer la resta, és l'hamburguesa.
De les que ens agraden a nosaltres, rabassutes, on els ingredients sobresurten del panet i cal col·locar un escuradents llarg perquè no es desfaci de camí a taula. Ve acompanyada d'una generosa ració de patates i dues petites terrines amb les clàssiques salses de quetxup i mostassa. 150gr de carn de vedella, sobre un llit d'enciam, brots verds i una rodanxa de tomàquet. Coronada amb formatge de cabra i ceba caramel·litzada. Com era d'esperar –compte, això és el millor de tot! - des del primer mos, regalimava tots els sucs de la carn, que estava al punt perfecte. Una hamburguesa saborosa i contundent, que farà les delícies dels més formatgers (és el nostre cas).
Jo, el menys afamat, em disposo a adonar de la meva comanda: Una bona ració de patates fregides, cruixents i ben gustoses i una tapa de croquetes amb formatge i ceba caramel·litzada (ja us ho advertim, som molt dels derivats del lacti). Òbviament casolanes, res d'obrir la bossa i per a la fregidora, amb un farcit boníssim i gens embafador, amb un toc per sobre de melmelada de maduixes. Per increïble que sembli, encara tenim lloc per a les postres. Ens crida l'atenció el pastís fi de poma, acompanyat de gelat de vainilla, nous i caramel. Una deliciosa delicatessen per, al costat d'un cafè amb llet, tancar un àpat fantàstic.
Ens acomiadem amb la satisfacció de trobar un local diferent, amb una interessant proposta culinària i un gran ambient. Estem segurs que, a les properes visites, repetirem l'experiència.
Opcions suggerides