Marcar como preferit

Finca Raixa

Viatge a la Mallorca d'un altre temps

El jardí principal de Raixa es desplega davant nostre i les muntanyes, amb les marjades de pedra en sec, s'estenen en una imatge de postal.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Raixa és una possessió, un conjunt de jardins espectaculars i, sobretot, un testimoni privilegiat dels canvis històrics que s'han produït a Mallorca. Un matí de setembre, vam decidir acostar-nos fins a Bunyola per desentranyar el passat que el lloc testifica. Només arribar, cap al migdia, creuem el camí de terra custodiat per oliveres i garrofers, i aparquem fàcilment a l'aparcament habilitat. Des d'aquí, ja ens entusiasmem per l'entorn i la imponent bellesa que transmet Raixa.

Ens dirigim fins a aquesta construcció d'origen àrab -de seguida ens trobarem amb nombrosos cartells explicatius que ens ajuden a fer aquest viatge pel temps-, entre llimoners, magraners, una petita venia de Malvasia i plantes florides que ens donen la benvinguda amb el seu aroma. Un petit estany copat de nenúfars i libèl·lules crida la nostra atenció i, ara sí, accedim a la possessió. 

A l'interior ens trobem amb dos treballadors -la gestió de Raixa recau al Consell de Mallorca- que ens informen que la visita és totalment gratuïta i ens faciliten un mapa i una audioguia. Equipats i animats, ens disposem a conèixer una mica més la història d'aquest lloc.

A la primera estada trobem diversos televisors que projecten imatges del dia a dia dels diferents pobles de la Serra de Tramuntana i, segons avancem, ens trobem amb un finestral obert. Curiosos, sortim a la balconada i el paisatge -tan nostre, però sempre tan captivador- ens deixa bocabadats: el jardí principal de Raixa es desplega davant nostre i les muntanyes, amb els seus marjades de pedra en sec -una tècnica constructiva que perviu des de la prehistòria- s'estenen en una imatge de postal la protagonista de la qual indiscutible és la naturalesa.

Després de gaudir de l'espectacular escenari per uns moments -i intentar gravar a les nostres retines el paisatge- tornem a l'interior i ens topem amb un enorme mapa de Mallorca, que data del 1784, als nostres peus. Després d'indagar uns moments a la Mallorca del segle XVIII i en la seva toponímia, emprenem la pujada per una escala de cargol que ens porta fins a una exposició magistral sobre la importància de la pedra a la Serra. I és que aquí, els forns de carbó, les cases de carboners, les torres de defensa i els marges que s'estenen d'extrem a extrem de la serra s'han construït sempre amb pedra calcària, modelada per les envestides meteorològiques.

Després de comprendre el paper que ha tingut la pedra a l'illa gràcies als panells explicatius, avancem i arribem fins a l'habitació que freqüentava el cardenal Despuig en les repetides visites a l'illa i, des d'aquí, descobrim el menjador de la casa, que conserva alguns detalls de l'època. Després d'una porta de fusta entreoberta, trobem la cuina i el menjador dels criats, molt més senzills i austers, però en què és difícil no imaginar com havia de treballar el personal de la casa en aquells temps.

Des de la cuina ens sorprenen les vistes a la tafona que, com de nou ens informa un panell, està documentada ja el 1619 i on s'elaborava l'oli que suposava la principal font de riquesa de la finca. A més, una altra dada crida molt la nostra atenció i és que, com ens expliquen, dins de la cuina existia un forat que permetia llençar les restes orgàniques fins a l'estable de la tafona -com es coneixen les trulls a Mallorca-alimentant així la mula que donava voltes per moldre l'oliva. 

Després d'aquest fascinant recorregut per l'interior de la possessió, tornem a l'exterior per la part del darrere i ens trobem amb les majestuoses escales del Jardí d'Apolo. Construïdes, és clar, amb pedra, pugem esglaó a esglaó fins arribar al final de l'escala, coronada per una estàtua del déu del sol, les arts, la bellesa, la música i la llum. L'ascens, però, no s'acaba aquí: emprenem el camí cap a l'ermita i gaudim de les vistes, amb la Badia de Palma a la llunyania, marges, safareigs, vegetació i aigua. Animats per la caminada, coronem el vessant i arribem fins a l'ermita des d'on gaudim d'unes vistes meravelloses malgrat la calor.

Abans d'acomiadar-nos de Raixa, tornem al jardí principal i contemplem aquesta estampa on conviuen pins, palmeres, tarongers i flors amb la muntanya esplendorosa. Emblema del paisatge natural mallorquí, Raixa ens sorprèn no només per la seva indiscutible bellesa, sinó també per tot allò que ensenya, a locals i visitants, sobre la història, la nostra història. Tota una lliçó sobre les nostres arrels.

Opcions suggerides

Opcions suggerides

BESbswy