Jardí Botànic de Sóller

Descobrir la flora mediterrània

Seiem per contemplar, absorts, com les abelles ronden els nenúfars i absorbeixen el nèctar de la seva flor.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Seguint el nostre desig de conèixer els jardins més bells de Mallorca, un matí de setembre ens desplacem fins a Sóller per descobrir el Jardí Botànic de la localitat. Tot just arribar, a la caseta de l'entrada, l'amable personal del lloc ens dóna informació valuosa perquè ens situem: fundat el 1985, aquest jardí va obrir les portes al públic el 1992, compta amb un museu on s'organitzen exposicions i exerceix també de centre de recerca, divulgació i educació. A més, ens expliquen, fa tres anys, la fundació del jardí es va aliar amb el Museu Balear de Ciències Naturals. 

Amb totes aquestes dades, unes bones sabatilles, un mapa que ens faciliten a la caseta i tot el temps del món, emprenem el nostre passeig que, endevinem des de ja mateix, estarà marcat per una festa d'olors que ens seduirà durant tot el recorregut.

El Jardí Botànic està dividit per marjades que separen el tipus de plantes que viuen, en extrem ordre però en harmonia, en ell. Animats, prenem el camí que guiarà la nostra tranquil·la ruta -doncs sembla que hem triat un dia de poca afluència- i la marjada M4 ens rep amb alzines, xiprers i violetes, un primer contacte amb la flora mediterrània que conviu amb un bonic estany custodiat per quatre columnes, ple de nenúfars i precioses libèl·lules que el sobrevolen.

Just al costat, a un nivell inferior, trobem la M6 -cada marjada està marcada amb una M, un número i un cartell explicatiu que fa que la visita sigui encara més enriquidora-. Sota el nom Aigua dolça, aquesta marjada compta amb un altre estany que acull canyes de bambú, brots de menta i falgueres, tres tipus de plantes que habiten en llocs càlids i humits, per la qual cosa aquí llueixen d'un verd esplendorós.  

Una sèquia per on corre un fil d'aigua ens guia fins a un nivell encara més inferior, el M7, on trobem flora canària i macaronèsica que, segons llegim, es va inaugurar el 1994. Sense abandonar el camí, i captivats per les majestuoses palmeres que copen el cel i atorguen un aire tropical a tot el jardí, arribem fins a la nostra parada següent, M8-9, que reuneix la vegetació autòctona d'illes veïnes del Mediterrani. Amb caràcter més desèrtic, observem nombrosos exemplars de la família del cactus i, de nou, un estany de pedra. Un banc a l'ombra ens convida a prendre un respir i ens acomodem per contemplar, absorts, com les abelles ronden els nenúfars i absorbeixen el nèctar de la flor.

Prosseguim el passeig i arribem, ho confessem, a la marjada que més ens agrada aquest jardí: la M12-13 respira un aspecte solleric, és clar, amb tarongers i llimoners en una explosió de color i aromes que coneixem molt bé. De sobte, ens adonem que un gat es desperta entre un bancal de tomàquets, albergínies i algunes pomeres. Tot un reflex del paisatge agrícola mallorquí.

Immersos en una aroma que reconeixem com a llar, ens dirigim cap a la part del jardí on es troben les herbes aromàtiques i plantes medicinals. Aquí, per descomptat, l'amalgama d'olors torna a ser intensa i deliciosa gràcies al perfum de l'espígol i l'herbaluïsa, i s'entremescla amb les figueres que creixen entre elles. Observant aquesta zona, observem la pulcritud que regna al nostre voltant, cosa que no és estrany ja que a cada racó ens trobem amb jardiners que cuiden amb cura i cura les plantes i els arbres.

Intuint que el nostre recorregut està arribant al final, creuem un passadís cobert per vegetació que s'enfila per la seva estructura i ens aixopluga a l'ombra. Aleshores, arribem a la zona que espera la flora ornamental: un racó d'extrema bellesa en què la naturalesa modelada per la mà de l'home és, és clar, la protagonista. 

Ara sí, arribem al final del nostre passeig pel Jardí Botànic de Sóller i no se'ns acudeix millor manera de fer-ho que apropant-nos al M5, una última parada en què predominen alts pins. Aquí, gaudim de l'instant i respirem amb els ulls tancats. L'aroma, fàcilment reconeixible com a autòctons, ens recorda un dia de platja, sol i calma a qualsevol pineda de l'illa. Relaxats per aquesta sensació, ens acomiadem del Botànic conscients que recordarem aquest matí pel que hem vist, el que hem ensumat i, per descomptat, pel que hem après, ja que aproximar-se a aquest jardí és tota una agradable lliçó de flora mediterrània. I nosaltres estimem la Mediterrània.