T'imagines provar alguna cosa per primera vegada, i que no només no t'agradi, sinó que detestis el resultat, però al final t'hi dediquis? Una mica estrany, oi? Doncs això, més o menys, és el que li va passar a Irene amb la ceràmica. Mentre estudiava Humanitats a Barcelona, la seva companya de pis i ella van decidir apuntar-se un dia a un curs que impartien a un taller de Gràcia. Llavors l'experiència no va ser l'esperada. Però sense ser-ne conscient, es va plantar una llavor al seu interior.
Però retrocedim al principi. Irene Forteza és una jove mallorquina que, com ens ha passat a molts, no tenia gaire clar cap a on enfocar el futur professional. Un cop acabada la cursa i de tornada a Mallorca, es va formular per a si mateixa la pregunta següent: «i ara, què?». El que sí que tenia clar és que no es volia quedar parada. Va començar a apuntar-se a cursos de PalmaActiva sobre emprenedoria, sense imaginar-se ella que en algun moment li serien de gran utilitat.
Durant aquest temps d'incertesa, es va plantejar continuar amb el negoci de la seva mare, Taller Verd, enquadernadora de referència a tota l'illa. Però ella tenia clar que el que cregués, seria seu, una mica des de zero. Va ser llavors on va començar a germinar allò que ella portava al seu interior de manera inconscient: la ceràmica. Per no penedir-se en un futur si no li ha donat una nova oportunitat, va decidir apuntar-se a un curs introductori d'un cap de setmana a Barcelona.
En acabar el curs, ja ho tenia clar, allò era al que es volia dedicar. Aleshores a Mallorca no existien cursos ni referents clars al sector. Uns mesos després, va saber que la mateixa professora que li havia ensenyat durant aquell frenètic cap de setmana, va obrir un espai propi i va llançar un curs intensiu de professionalització que durava 3 mesos. És clar, no s'ho va pensar dues vegades. «Des del moment que vaig saber al que em volia dedicar, vaig posar totes les meves energies i el focus a aconseguir-ho, costés el que costés».
«Jo sé fer ceràmica, no tinc ni idea de ser empresària, ser la meva pròpia cap».
Ara que ja en tenia els coneixements, li faltava una altra cosa important: un espai. «Tenia un torn, però és que no tenia lloc i l'utilitzava com a tauleta de nit, esperant que algun dia pogués crear alguna cosa amb ell». Aviat trobaria un taller de ceràmica; Sopa de barreja (Són Ferriol). Com que amb prou feines tenia estalvis per poder pagar més classes, els va oferir fer un intercanvi: ella feia el manteniment de les màquines i ells li deixaven un torn per seguir desenvolupant tot allò que s'ha après.
Sense adonar-se'n i només 2 mesos després, ja estava fent les primeres classes al costat de Marina, la professora d'aquell espai. És aquí on aprèn a fer classe. I no només això. També li serveix per millorar i avançar amb la seva tècnica. Després d'un any de aprenentatge, va decidir que havia arribat el moment de fer el següent pas.
Com era habitual en els últims temps, tots els esdeveniments es van desenvolupar molt ràpid. «Vaig pensar: bé, sense cap pressa, si surt alguna cosa que em pugui permetre, entro». No va necessitar esperar gaire. Al mes següent va aparèixer l'oportunitat de llogar un petit local a Son Sardina i no s'ho va pensar dues vegades.
Amb l'ajuda dels pares i els estalvis que tenia en aquell moment va poder fer front a la inversió inicial. Però és clar, ara se li plantejava un altre problema, com posava en marxa el seu projecte? «Jo sé fer ceràmica, no tinc ni idea de ser empresària, de ser la meva pròpia cap». Per sort, va poder trucar a Javier, el seu professor de PalmaActiva, i junts, van començar a esbossar ia establir les bases del que avui coneixem com Mostassa Taller. Des d'un primer moment va tenir clar que les seves classes serien reduïdes per poder dedicar el temps necessari a cadascun dels seus alumnes. Va ser tan gran l'èxit que, en tot just un any, el local se li va quedar petit i en va haver de buscar un altre. Per sort, aviat apareixeria l'espai on actualment està establerta.
«Em fan envejar els meus alumnes quan els veig asseguts al torn creant».
I és aquí on hem quedat amb ella per conèixer més de prop la seva història i origen de tot aquest projecte, el seu nou taller, des d'on imparteix les classes; Les primeres, les trucades de iniciació, serveixen perquè tots aquells que s'endinsen per primera vegada al món de la ceràmica, tinguin una primera presa de contacte i comencin a fer les seves primeres peces. El següent nivell són els que Irene a nomenat com estables; gent que ja fa un temps que fa classes amb ella i ja tenen una tècnica una mica més definida. A més, els primers divendres de mes en fan una prova amb el torn, i els dissabtes, tallers de modelat, que són impartits per altres professionals i cada mes varia la temàtica (Crea el teu set d'esmorzar).
Però això no ho és tot. En un futur no gaire llunyà, li agradaria dedicar més temps a la seva marca personal i poder així crear les seves pròpies peces i vendre-les, perquè ens reconeix que «em fan envejar els meus alumnes quan els veig asseguts al torn creant». I això és el que té el creixement tan ràpid i exponencial que ha patit Mostaza Taller, que el fa impossible, a hores d'ara, compaginar les dues passions, la docència i la creació més artística i personal.
El que és clar és que la ceràmica és una cosa que ha arribat per quedar-s'hi. Cada cop són més els tallers, que com el d'Irene, ens ofereixen un espai, no només per aprendre a elaborar peces de fang, sinó perquè puguem desconnectar de la nostra rutina i ens centrem únicament en la peça que comencem a esbossar amb les nostres mans damunt del torn.
