Mixing Soup

Ceràmica artesanal per crear amb les mans

La sensibilitat dels nostres sentits s'accentua, potser perquè de sobte no existeix res més al món que allò que tenim davant dels nostres ulls, que allò que toquem amb els nostres dits.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Diuen que la ceràmica és el nou ioga, una forma més d'autocura -més enllà de l'esport, la rutina de cura de la pell i l'alimentació saludable-. Aquells que s'han embrutat les mans de fang i s'han assegut davant del torn, apassionats i experts, expliquen que manipular argila relaxa, fomenta la creativitat i aixeca l'ànim. Que surts de la classe molt millor que com hi vas, vaja. Un motiu més que suficient, al nostre parer, per acostar-nos fins a Son Ferriol i viure l'experiència en primera persona al taller de Mixing Soup.

Entre davantals i peces de ceràmica que llueixen esmaltades com a objectes inspiradors que qui sap si algun dia serem capaços de crear, ens rep Marina Bonnin, l'ànima mater d'aquest lloc, mig taller, mig coworking. Aquí s'imparteixen classes setmanals i experiències en grups reduïts -de fins a 8 persones- a novells i a alumnes avançats, i també es comparteix espai de treball amb artistes i artesans.

Entusiasta i hospitalària, l'amfitriona -que s'ha format i ha treballat a Londres, Estocolm, San Francisco, Kioto i Nova York abans d'emprendre el seu propi projecte a Mallorca- comença per la teoria: el primer pas consisteix a calcular el pes del fang -250 grams, ens explica, és l'adequat per a les peces de vaixella petites com bols, tasses i gots, el nostre objectiu d'avui-. Després, toca amassar amb la tècnica del camaleó, és a dir, entenem, barrejant bé el fang amb moviments repetitius però pausats per eliminar l'aire.

Captada la teoria, ens posem el davant i mans al fang. Des del primer moviment intuïm per què això agrada tant a qui ho prova: quan connectes amb l'argila, el temps pren un altre ritme i la sensibilitat dels nostres sentits s'accentua, potser perquè de sobte no existeix res més al món que allò que tenim davant dels nostres ulls, que allò que toquem amb els nostres dits.

Amb la massa compacta i ben rodoneta, arriba el moment de seure's davant del torn, tot un repte per a inexperts com nosaltres, així que Marina, per tranquil·litzar-nos, ens ensenya com col·locar i moure les mans, un procés que també penja de la paret -estampat en un pòster a mode de chuleta- que no perdem de vista per si de cas.

I el que passa, al final, és que res no és tan fàcil com podria semblar, però que Marina té el do de fer-nos sentir tranquils. De transmetre'ns que no hi ha error possible, només camí, aprenentatge i emoció. Sí, una emoció que s'aviva al ritme que el nostre bol, primer, i el nostre gerro, després, prenen forma i contorn.

Amb un palillo, signem orgullosos les nostres primeres creacions ceràmiques, que deixem a Mixing Soup perquè s'assequin i s'enfornin. Dues setmanes després, tornarem amb ganes, moltes ganes, per pintar-les o, qui sap, si a recollir-les i deixar-les tal com estan. Així, al natural, amb les seves imperfeccions i crudesa, per recordar-nos, al mirar-les, que el més important, com sempre, ha estat viure l'experiència.