Kaplan

Art contemporani amb essència femenina

Aprofitant -i gaudint- el privilegi de poder recórrer Kaplan de la mà de la seva directora, li demanem que, sense pensar-hi massa, esculli tres artistes les obres dels quals ens envolten i ens en parli. Que ens expliqui el que vulgui. Que som tot oïdors.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Kaplan Projects és una galeria d'art i, alhora, una generadora d'idees i connexions. Entre les seves parets, s'hi succeeixen exposicions en solitari, però també un diàleg continu entre obres de diferents artistes que, en ocasions, acaben generant nous projectes per a espais institucionals i privats.

La idea d'impulsar aquest concepte a Palma va ser de Mercedes Estarellas, qui, després d'una vida dedicada a l'art i a la gestió cultural a la Xina, els Estats Units, Alemanya i Espanya, va decidir, el 2019, crear un espai al cor de la ciutat on exposar les obres de tots els seus artistes -una mena d'emmagatzematge obert al públic que donés visibilitat a la producció després de finalitzar un solo show- mentre comissaria exposicions d'art contemporani per a tercers.

El somni es va fer realitat i aquest espai és avui real. Llueix un vinil que diu Kaplan Projects, ocupa el número 10 de la Costa de Santa Creu i, d'alguna manera, vetlla per allargar la vida de les obres que, en finalitzar una exposició, acabarien, habitualment, en un lloc tancat esperant la propera mostra o bé la seva adquisició.

Un matí fred de març tenim la sort de perdre'ns entre les habitacions d'aquesta atípica galeria de la mà de la seva impulsora, immersa en la preparació de la propera exposició –que acollirà el seu altre espai, Kaplan Gallery, a Mateo Obrador-. Es tracta d'una mostra en solitari d'Alejandra Freymann –guanyadora del Premi de Pintura a la innovació a la 33a edició del premi BMW el 2018–, una artista que beu del surrealisme i del realisme màgic amb una certa càrrega onírica, a vegades humorística, d'altres emocional.

Aprofitant -i gaudint- el privilegi de poder recórrer Kaplan de la mà de la seva directora, li demanem que, sense pensar-hi massa, esculli tres artistes les obres dels quals ens envolten i ens en parli. Que ens expliqui el que vulgui. Que som tot oïdors. I Estarellas s'animant ràpidament, entusiasmada, amb la força de qui ha fet de la seva passió la seva forma de vida.

Guido Bisagni (Alessandria, Itàlia 1978), pronuncia assenyalant una de les obres d'Equinoccio de otoño, que investiga a través del sempre introspectiu color negre i dels contrastos que aquest provoca en l'equilibri entre la llum i la foscor. Bisagni –conegut com a 108– ha intervingut a les parets de Milà, París, Berlín i Nova York com a grafitero i és, segurament pel seu formació com a arquitecte, un artista molt interessat en la música, les matemàtiques i la proporció.

La mirada crítica de Kepa Garraza Berango (Vizcaya, 1979) i la seva obra hiperrealista que no només interpel·la l'espectador, sinó que posa el dit a la nafra abocant-lo a la reflexió, és el segon escollit. En pintures a l'oli i carbonet que semblen fotografies, Kepa ha estudiat la representació del poder a través de la història de l'art i ha reproduït molts quadres com el que està fent ara, retrats eqüestres sense el cavaller, ens explica la nostra guia personal mentre ens deixa admirar, sorpresos, el catàleg de la seva última exposició.

Amb els ulls ben oberts observant el que ens envolta, finalment, Mercedes es decideix pel artista coreà Kyungwoo Chun (1969, Seül), per qui va comissariar l'exposició Resonancia, al Casal Solleric a principis d'any. És un artista que ha treballat sobre l'empatia i la seva pròpia història personal.

Volem saber més i Mercedes s'explaia: L'exposició Thousands tracta del seu llinatge, que vol dir milers i és que, d'origen coreà, Kyungwoo Chun va buscar els seus avantpassats –que es remunten al segle XVI– a la Xina i allà va fotografiar un munt de Chuns, explica la directora de Kaplan, que s'atura ara en The Listeners, un projecte íntim que explora la ceguesa i en el qual l'obra mateixa es crea a través d'un gest, una reacció, una acció mínima.

Després d'aquestes pinzellades d'art i saviesa –que si fos per nosaltres podrien allargar-se durant hores– arriba el nostre torn, diu Mercedes. Divertits, escollim una mena de gerra que ens és molt familiar: es tracta d'una obra de l'artista mallorquí Albert Pinya que va fer en col·laboració amb el ceramista Català Roig en el projecte Cambra de combustió per a Es Baluard Museu d'Art Contemporani el 2022.

Una exposició de pintura i fang de grans dimensions que va comissariar Mercedes Estarellas i que parla de la nostra identitat, els nostres oficis i potser una mica de la nostra singularitat des de la també singular mirada dels dos artistes. Una elecció força afí a l'essència de Travel to zero per acabar aquesta visita, també singular, també extraordinària. Gràcies, Mercedes.