Dada days

Descobrir una nova habilitat

Enfilar, anar i venir, equivocar-nos. Tornar enrere entre rialles. Seguir i agafar el truc. Sentir el plaer d'avançar i, sobretot, anar aprenent, rectificar abans de cometre un error.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Un fil, un ganxo, una mica de traça i, si això últim escasseja, una dosi extra de paciència. Això és tot el que es necessita per gaudir d'una tècnica de teixit tan de tota la vida i alhora tan actual com el ganxet. Nosaltres ho comprovem en primera persona en un taller que trobem a Dies Dada, una plataforma que promou la creativitat, en viu i en directe, en una època en què gairebé tot passa a través d'una pantalla.

Diuen que el croché -que crèiem que havia nascut a França abans de descobrir una teoria que apunta a Aràbia- millora la connexió cerebral, redueix l'estrès i el dolor crònic, i que, per si no n'hi hagués prou, afavoreix el benestar emocional. Motius més que de pes per apuntar-nos a l'experiència que Lucy Ehrlich imparteix a Mozaikon (Sant Feliu, 17) i que, com ella mateixa defineix, no és precisament Your Grandma's Crochet Workshop.

L'espai triat per Lucy és petit i íntim, i hi regna una gran taula plena de fils de diferents colors, ganxets i gomes per als cabells, ja que avui personalitzarem el nostre propi coleter amb les nostres mans -o, almenys, ho intentarem-.

Només arribar, i després d'una animada xerrada amb la resta de participants, escollim el material del fil entre llana mohair, cotó i lli, i entre infinitat de colors que es poden combinar, lliurement, entre si. Previnguts, nosaltres optem per combinar dos colors: un amb dos tons de blau i un altre beix i verd, i apostem per la llana perquè, no ens enganyem, és el material més dòcil per a mans inexpertes.

Ataviats amb tot el que necessitem, Lucy comença, amb perícia però amb molta calma, a explicar la tècnica del ganxet: primer donem voltes a la goma amb el fil i, un cop completat el cercle -no sense alguna divertida complicació- anem donant-li forma en pisos a través de trucs tècnics que Lucy ens transmet.

Enfilar, anar i venir, equivocar-nos. Tornar enrere entre rialles. Seguir i agafar el truc. Sentir el plaer d'avançar i, sobretot, anar aprenent, rectificar abans de cometre un error. Observar com pren forma la nostra creació i enorgullir-nos quan arribem a l'amplada que volem, perfilem la vora i tanquem, ara sí, la peça, la nostra peça, única i creada amb les nostres mans, es converteix en una experiència d'aquelles que gaudeixes perquè, puntada a puntada, et fa connectar amb l'aquí i ara i, sobretot, explorar i expandir una habilitat que, fins avui, no sabies què tenies.

Satisfets, compartim amb el grup els nostres coleters i admirem la perícia dels més avançats en la matèria mentre tastem uns dolços que Lucy ha disposat per nosaltres. Qui sap si en el futur sabrem fer un col·leter de deu colors. I tant se val, en realitat, el que importa és el primer pas, és avui.

El taller ha estat amè i divertit gràcies a l'ambient que s'ha creat entre desconegudes, però també ens ha fet pensar en el gaudi que comporta atrevir-se a tastar allò que sempre has tingut al cap o fins i tot allò que creies que no era per a tu. Asseure's davant d'un torn i enfangar-se les mans. Amassar pa. Pintar una aquarel·la. I és que si la artesania sobreviu es deu, en part, a com ens fa sentir. No ho dubtis: la teva àvia, que practicava ganxet entretinguda i feliç, tenia raó.