“Jo em vaig criar entre tallers. davantal blau tacat de vernís i pintura, Sonia rememora, ara amb la mirada adulta, una infància que va transcórrer entre eines, peces i segones oportunitats. Un escenari que va influir decisivament en el que es avui el seu projecte professional: un taller de restauració de mobiliari que posa la seva mirada a la sostenibilitat.
Quan, ja fa uns anys, va començar a recollir mobles rebutjats en contenidors, explica, “els feia una volta per portar-los a l'actualitat” i de seguida va percebre que a les persones del seu voltant els causava curiositat.
Des de llavors, ha treballat en diferents espais i, després d'un període en un coworking a Sineu, al començament del 2024 es va traslladar a Inca (al cèntric número 36 del carrer de n'Antoni Torrandell), on restaura mobles pel seu compte i per encàrrec o, el que és el mateix, contribueix a preservar el seu passat i les emocions adherides a ells. Aquest valor intangible és, precisament, allò que busca immortalitzar a través d'un procés mimat i artesanal. Qualsevol moble, encara que sigui més o menys nou, ha tingut la seva història', afirma convençuda.
Amb aquest propòsit, elabora una proposta a mida per a cada client -d'un perfil que defineix com a molt variat i que oscil·la entre els vint i els seixanta anys, i viu tant a cases modernes com a rústiques- i a qui involucra durant tot el procés de restauració 'Tinc molt contacte amb ells perquè ells confien en mi. Queden molt contents perque la gent cada vegada és més conscient de que hem de deixar de tirar per a reciclar'
«Potser un moble no els agrada com és, però li dóna una segona vida perquè hi ha una part sentimental, forma part de la família».
Aquells que fien els seus mobles a Sonia són, a parer seu, persones que miren més enllà, amb una visió ecològica, i gent que té una estima emocional a un moble i vol conservar-lo. “Potser no els agrada com és, però li dóna una segona vida perquè aquí hi ha una part sentimental, forma part de la seva família”.
El que passa des que les mans toquen per primera vegada una peça fins que la dóna per finalitzat varia segons el seu estat, el resultat que s'anhela i els materials, però Sonia ho gaudeix, ho travessa amb gust i respecta els temps “perquè cada moble és un món”. Tant és així que, fins i tot confessa amb un tímid somriure, li costa frenar i desconnectar. ‘Sóc algú que quan començo alguna cosa, he d’acabar-ho, pero de tant en tant m’obligo a aturar’.
Un sol cop d'ull als mobles que ocupen l'espaiós taller és suficient per entendre que Sonia té la capacitat d'adaptar-se als seus clients i complir amb les seves demandes, però també sap -i amb atí- crear alguna cosa nova i diferent a través d'un treball 'molt físic, però molt reconfortant' entre prestatges de fusta plens de pots de vernís i pintura, vidres i pinzells.
«Els tallers els animen a desconnectar de la rutina i connectar amb ells mateixos i la seva creativitat».
La tranquil·litat i la soledat del dia a dia de Sonia al seu taller s'altera -i amb gust- els dissabtes, quan convida altres artesanes a impartir els seus tallers -de cistelleria, tapisseria i fins i tot de joieria amb materials sostenibles-. Trobades que 'animen a desconnectar de la rutina ia connectar amb ells mateixos i la seva creativitat. És una forma de centrar-te en el que fas i no pensar en res més.
Ella també imparteix les seves classes setmanals, flexibles i per bons d'hores, a alumnes que desitgen transformar un moble, un quadre, un llum o un mirall. Tot és benvingut en aquest taller que, a més a més de conservar mobles, aviva l'enginy.
Sonia es defineix a si mateixa com una formiga, algú que va “a poc a poc, però més sostenible i contribuir que siguem més conscients.
I això és, precisament, el que aconsegueix. Peces que no podràs trobar enlloc i que testifiquen tantes històries com emocions associades, però que alhora ens recorden que és a les nostres mans reduir l’impacte ambiental que generem cada vegada que comprem alguna cosa nova en lloc de fer una volta al que ja tenim. Una segona oportunitat, altres vides.
