Corria l’any 1937 quan Sebastià Pastor i Mayol topà amb la realitat: continuar elaborant vi amb vinyes de tercers havia deixat de ser una opció. Davant aquest escenari, decidí començar a sembrar les seves pròpies vinyes i a elaborar vi a casa fins que obrí les portes d’un petit celler al número 17 del carrer Paborde Jaume, al seu poble natal, Santa Maria. Gairebé noranta anys després, ens trobam amb Maria Antònia i Sebastià al mateix lloc on començà aquesta aventura.
Els germans Pastor són la quarta generació que pren el relleu del celler amb la ferma voluntat de continuar escrivint aquesta història, però la seva manera d’entendre la vinya beu de les arrels: ambdós s’involucren en les feines del camp, venen a la menuda i practiquen una viticultura ancestral que, com assegura en Sebastià, «no és més que fer el que s’ha fet fins ara. En el nostre cas, és repetir el que ens han ensenyat els nostres avantpassats».
L’ambient familiar, proper i relaxat, es respira i es contagia en aquest celler d’on entren i surten constantment veïns del poble amb el seu barralet, a l’antiga. «Per ser més sostenibles, sempre dic que hem de tornar al vi a la menuda», reflexiona en Sebastià, mentre la seva mare, na Catalina, que s’encarrega de la venda directa, omple els envasos i xerra amb els veïns. «S’ha associat el vi a granel amb la baixa qualitat, però no té res a veure», afirma, conscient que aquest tipus de venda ha desaparegut pràcticament de l’illa en favor de l’embotellament que, «es pot reciclar, però consumeix energia».
«Ancestral no és més que fer el que s’ha fet fins ara. En el nostre cas, és repetir el que ens han ensenyat els nostres avantpassats».
Mentre esperen que els tornin el barral a l’antic celler de Can Vinagre, els parroquians aprofiten per posar-se al dia i tafanejar els productes que abasteixen el petit colmado: olives, formatges i confitures de proximitat que els Pastor seleccionen amb cura. «Intentam introduir productes artesans de l’illa, diferencials i de qualitat, que no es troben a tot arreu, per defensar i potenciar el producte local», afegeix na Maria Antònia.
Ara que ha acabat la verema —que qualifiquen d'escassa en quantitat, però molt bona en qualitat— de les 20 hectàrees que gestionen —algunes de pròpies, altres de familiars i coneguts—, és hora de deixar descansar la vinya, una treva en què creixeran les herbes i formaran una coberta vegetal espontània «perquè la terra es mantengui estructurada i s’activi la microbiologia» i que permetrà «tenir matèria orgànica per adobar de la forma més natural possible i aprofitar l’aigua que es filtra».
El mètode és antic, però més necessari que mai. Al Pla de Buc i al Torrent Fals, com a tot el Mediterrani, la pluja és cada vegada més escassa, així que la filosofia dels Pastor implica optimitzar els recursos i que les plantes puguin sobreviure totes soles. «Això s’aconsegueix sembrant més fondo perquè les arrels vagin a cercar l’aigua del subsol», explica en Sebastià, que compara l’envelliment de les vinyes amb el nostre: «quan som joves, tenim moltes ganes de fer coses i, a mesura que creixem, ens regulam; feim coses, però amb més esma».
«Ser la quarta generació és un orgull, però també una responsabilitat. El que volem és que la història perduri».
Després de la letargia hivernal, tornarà a començar el cicle: esporgar, podar i veremar, un procés que viuen en primera persona i duen a terme amb l’ajuda de dos joves més. «Sempre he volgut saber per què passen les coses. Quan era jovenet i em responien el típic ‘perquè sempre s’ha fet així’, no em quedava satisfet, així que vaig decidir que, si em dedicava a això, m’hi volia endinsar», recorda en Sebastià, que va estudiar Química a la Universitat de les Illes Balears i Enologia a la Rovira i Virgili de Tarragona, una formació que li ha permès integrar un laboratori propi «per controlar, no per canviar, ja que el que cercam és afinar el moment idoni de la verema, preservar allò que ens dona la natura i millorar en qualitat».
Ara, mentre en Sebastià supervisa l’evolució del vi, na Maria Antònia, vitivinicultora, eixampla el negoci a fires i esdeveniments, conscient que s’han obert nous escenaris on el vi juga un paper socialitzador. «El tema ha canviat molt. Abans la gent venia a conèixer el producte; ara és una manera de reunir-se, com una festa, i intentam adaptar-nos-hi», comenta, alhora que celebra l’èxit de les experiències que organitzen: menús degustació i maridatge, sopars de sushi, nits de cuina mexicana i el seu Sunset Vineyard Vibes, una festa d’estiu que els permet crear un vincle amb la comunitat que els envolta i que enguany ha superat les seves expectatives.
Tot i que no hi ha dues veremes iguals, la mitjana de producció anual de Sebastià Pastor és de 50.000 litres, una xifra que es transforma en set vins, dels quals els demanam que en triïn tres. Na Maria Antònia no dubta: el Prensal Blanc és fresc i elegant, perfecte per acompanyar un sopar de sushi. En Sebastià aposta per l’Encobeït, un vi d’autor molt especial per a la família, ja que hi han treballat les quatre generacions. «És un manto negre d’una vinya de seixanta anys, així que l’acompanyaria amb un plat de llom amb col, sempre tirant cap a casa». Finalment, tots dos coincideixen que el Llampant, el seu escumós elaborat amb un 80% de Prensal Blanc i un 20% de Chardonnay, és ideal «per gaudir-lo amb una porcella».
En una època en què el consum de vi està més de moda que mai i les bodegues proliferen, resulta curiós que el relleu generacional es vagi perdent. Tanmateix, els Pastor, amb ànim decidit, van agafant petites finques locals amb el propòsit de donar continuïtat al seu llegat, sabent que la seva visió de l’èxit seria «mantenir el negoci tal com ha estat fins ara i continuar amb les tradicions», reflexiona na Maria Antònia en veu alta. En Sebastià la mira, amb la complicitat d’un germà, i assenteix amb el cap. «Sí, al final, ser la quarta generació és un orgull, però també una responsabilitat. El que volem és que la història perduri».
