Gelats Capritxo

L'indulgent vici del gelat

No exagerem si afirmem que la nostra percepció de la vainilla viu un abans i un després des d'aquest moment, ja que acabem de degustar el millor gelat de vainilla que hem provat mai. Un clàssic? Sí, però portat a un altre nivell.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

És migdia d'agost. Fa molta -molta- calor a Ca'n Pastilla. Una multitud de turistes va i ve des o cap a la platja entre bars plens de gent picotejant i botigues de souvenirs que ofereixen els seus records de Mallorca en forma de tovallola o siurell. Fins aquí, tot és normal, una escena típica de l'estiu que es repeteix cada dia, cada any, en temporada alta. Però entre aquesta aparent quotidianitat trobem un rara avis: és una gelateria i encara que, sí, n'hi ha moltes altres per aquí, no n'hi ha una altra d'igual a primera línia de Platja de Palma. Podem demostrar-ho.

És Capritxo, un local petit, senzill i obert perquè els curiosos -com nosaltres- no puguem contenir el desig d'entrar i lliurar-nos al plaer de menjar-nos un dels seus gelats exquisits.

A l'entrada, i sota un tendal que aconsegueix atenuar l'ardor del dia, llueix la seva carta, ben llaminera: maduixa, stracciatella, llimona i xocolata són algunes de les opcions de tota la vida; iogurt amb pinya, tiramisú, pistatxo de Bronte i rom amb panses allarguen una llista que en llegir-la es torna, per moments, cada cop més temptadora. No hi ha alternativa: caldrà sucumbir.

Tot just acostar-nos al taulell, la jove que ens atén -súper encantadora, per cert- ens explica que, des que van iniciar el seu camí fa ja nou anys, els seus gelats no han canviat gens ni mica: segueixen sent 100% naturals i la producció, diària. Les seves paraules ens convencen, però sembla que també ho vol fer a través del paladar, així que mentre ens explica els detalls del seu mètode, ens convida a un petit tast improvisat. Definitivament, vol que caiguem rendits als peus dels seus sabors. I qui diria no?

Amb una cullereta, degustem el gelat de pastís de pastanaga -que llueix amb la mateixa intensitat que una de les nostres postres preferides i sap a glòria feta gelat- i la proposta de xocolata maia, el resultat d'infusionar crema de xocolata amb canyella, caiena, clau i ratlladures de taronja. Una combinació que explora la dolçor i l'amargor, accentuat per un toc picant. Aquí és res.

Impressionats pel tast, acceptem -també- la invitació a accedir a l'interior i descobrir, en primera persona, com treballa el gelater o, el que és el mateix, comprovar amb els nostres propis ulls on i com es produeix la màgia. Al cor de Capritxo, el seu jove gelater ens ensenya els detalls de la maquinària i ens revela algunes de les claus per mantenir el producte fresc i no alterar-ne el sabor -com baixar la temperatura en picat, per exemple-. 

Lliurat a la producció del gelat -clàssic entre els clàssics- de vainilla de Madagascar, ens ofereix provar-ho, acabat de fer, en un gotet, i no exagerem si afirmem que la nostra percepció de la vainilla viu un abans i un després des d'aquest moment, ja que acabem de degustar el millor gelat de vainilla que hem provat mai. Un clàssic? Sí, però portat a un altre nivell. 

Entusiasmats, de tornada al taulell, arriba l'hora de triar. A Capritxo un pot barrejar, en gotet o en cucurutxo, dos sabors, i els més llaminers poden afegir nutella sobre el gelat oa l'interior del con. Nosaltres, conscients que ja portem una bona estona lliurats a l'indulgent vici del gelat, ens conformem amb un de sorbet de xocolata i maracujà, i un gotet de banoffee. Del primer en destaca la lleugeresa de la textura; del segon, el mestratge amb què Capritxo ha convertit un deliciós pastís en un gelat que no oblidarem mai.