Iannini Gelati

Gelats de altre temps

Abordem la nostra selecció de gelats, ben diferents entre ells perquè, una cosa tenim clara: qui va dir que en la varietat hi ha el gust, segur, era fan d'aquest menjar estiuenc.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

A Cala Major hi ha una gelateria que aconsegueix que creguis que has viatjat a una altra època. Concretament, quaranta o cinquanta anys enrere. La seva estètica retro, el seu interiorisme colorit, la banda sonora que no deixa de sonar -roca clàssic i una mica de funk-... fan que et traslladis a un altre temps i moguis els peus gairebé sense adonar-te'n mentre esperes torn per ser atès.

No és casualitat que acostumi, com passa avui, a estar plena de famílies, parelles i grups d'amics que volen passar una bona estona i regalar-se una estona de plaer dolç, ja que d'un altre temps -aquest en què les coses es feien més lentes, més conscients- són també els gelats. És divendres, fa molta calor i sí, estem a la meitat de l'estiu del 2024 segons el nostre calendari, però hem vingut fins a Iannini Gelati a provar les seves propostes perquè algú ens ha xivatat que saben glòria.

Encara que tot just creuar el llindar descobrim que la seva carta va molt més enllà del producte estrella de la temporada, amb una carta de dolços -com un suculent tiramisú de festuc que llueix, suggerent, a la vitrina- i també salats -focaccias i pizzes ens piquen l'ullet-, ens mantenim fidels al nostre propòsit i abordem la nostra selecció de gelats, ben diferents entre ells perquè, una cosa tenim clara: qui va dir que en la varietat hi ha el gust, segur, era fan d'aquest menjar estiuenc.

Cirera negra, avellana, pistatxo i ginger amb llima són els nostres elegits: el primer pel toc afruitat lleugerament amarg, el segon perquè el cacau i l'avellana són un encert garantit que ens recorda als estius de la nostra infància, el tercer perquè mai ens cansarem de reivindicar més protagonisme per als fruits secs a la rebosteria i l'últim perquè, després de tremenda selecció, au boca.

Amb una cullerada de cada, de seguida ens adonem d'alguna cosa: els quatre sabors que acabem de tastar tenen, almenys, tres aspectes en comú: tots són molt -però que molt- cremosos, el seu sabor és suau -cap produeix aquesta sensació d'empalagament que provoca el sucre desmesurat i ves tu a saber quins ingredients processats- i totes les receptes prescindeixen d'ous, gluten i lactis. No són tres denominadors comuns -per desgràcia- fàcils de trobar en una gelateria, així que podem afirmar, sense més embuts, que Iannini ens ha conquistat.

Potser el seu secret és la producció artesanal, l'ús de matèries primeres de qualitat o, potser, una tradició pastissera que Iannini Biagio va contagiar a la seva família des que, el 1936, es formés a la reconeguda Pastisseria Pantaleone de Salern. Llegim que, després, va fundar la seva pròpia empresa, que va batejar amb el seu nom, i és clar, d'aquells temps, aquests gelats.