Només quan es posa en marxa la maquinària es trenca el silenci més absolut que regna al taller d’Alex Mestre, als afores de Costitx, un espai segur per a aquest llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya que, tanmateix, va trobar la seva vocació mentre cursava un màster en disseny de mobiliari a Elisava.
Emprendre la seva pròpia marca no entrava, inicialment, en els seus plans. No obstant això, recorda que, quan l’empresa Milan Iluminación va incloure en el seu catàleg un dels seus projectes universitaris, va sorgir la necessitat de crear una firma per a l’editora. Així va ser com va començar, gairebé sense adonar-se’n, la història, que no deixa de ser un petit homenatge a les seves arrels familiars: els seus besavis regentaven la Fusteria Mestre, al carrer Indústria, i malgrat que el seu avi ja no era fuster, Alex va créixer envoltat de fusta i dels estris que el seu pare conservava.
Després de formar-se a Barcelona i ja de tornada a Mallorca, va fer feina en el sector ebenista i en el sector nàutic, tot i que va ser, reconeix, el seu pas per Amarar, que fomenta l’autosuficiència amb la fabricació de mobles a partir de fusta procedent de la gestió forestal de les Balears, el que va marcar un abans i un després en la seva manera de concebre el disseny. “És el projecte més potent en què m’he format. La meva manera de pensar ja estava en aquesta sintonia, però em va agradar molt poder treballar no només en disseny, sinó també en la recuperació d’oficis i de la Serra de Tramuntana”.
Especialitzat en mobiliari i il·luminació, Mestre gaudeix especialment amb el disseny de làmpades perquè hi troba l’oportunitat d’anar més enllà de la funcionalitat i enfocar-se en la percepció d’aquestes peces que habiten les nostres llars. “És molt interessant veure que quan una làmpada està funcionant sembla una cosa i quan està apagada, quan perd la funcionalitat d’il·luminar, t’ha de donar alguna cosa més. Ha de transmetre, no pot passar desapercebuda, i això m’atrau moltíssim. És un repte molt guai”, afirma entre eines i restes de serradura.
“Com a petit artesà, m’atrau molt més el treball per encàrrec en sèries reduïdes”.
Més que a la reinvenció, la visió d’Alex Mestre respon a la voluntat de posar en valor allò que ens envolta. Una perspectiva que comparteix, a més de amb Amarar, amb les seves companyes de Llanatura i la mítica fàbrica de vidre bufat Lafiore, amb qui també ha col·laborat. No és estrany, doncs, que la materialitat tingui un gran pes en les seves peces, que produeix en sèries limitades. “Com a petit artesà, m’atrau molt més el treball per encàrrec en sèries reduïdes i, a més, és un repte tenir un client que vol un projecte a mida de disseny i producció”.
“És important entendre per què aquesta fusta de pi, tot i que el color no estigui de moda, o per què llana de Mallorca i no una altra, perquè això és el que ens separarà de la globalització.”
El contacte humà, establir sinergies i donar vida a peces a partir del briefing d’un arquitecte o d’un interiorista són altres factors que alimenten el seu dia a dia. Per això col·labora amb professionals de diferents disciplines, treballa amb proveïdors que intenta aconseguir a l’illa i participa en projectes amb clients que acaben convertint-se en companys, com el dissenyador Adrian Escarfullery. “Al final, són tres pilars que enriqueixen el resultat”.
Els serveis de Mestre abasten el disseny, el desenvolupament de producte, la producció i l’assessorament en la fabricació de prototips, però el procés creatiu neix sempre en la matèria. “No soc un dissenyador que agafa paper i llapis ni que s’asseu davant l’ordinador a dibuixar. A mi m’agrada dissenyar amb els materials a les mans”, explica, envoltat de fustes, retalls de pell i rotllos de llana que confirmen les seves paraules. “No puc dissenyar sense saber els elements que utilitzaré. És gairebé com un joc. A mi, un tros de fusta i una serra és el que em crida”.
Després, un cop aprovat el prototip, s’enfronta al desenvolupament: proporcions, proveïdors, acabats… i la producció, sempre artesanal, per aconseguir el seu objectiu: “que el producte comuniqui per si sol”. I és que, per a Mestre, el repte és que el client entengui, només de veure el producte, els seus orígens, i això passa intrínsecament per crear una cultura del material i meditar cada elecció.
“És important entendre per què aquesta fusta de pi, tot i que el color no estigui de moda, o per què llana de Mallorca i no una altra, perquè això és el que ens separarà de la globalització. Aquest és el repte real”, sentencia, en un discurs coherent que demostra que conceptes com local, proximitat i reutilització són, més que una moda passatgera, una manera de crear objectes arrelats al nostre entorn; mobles i làmpades contemporanis, precisos i amb sentit.
